Aquesta ruta en moto a Montserrat es planteja com un pelegrinatge, fent honor al santuari i fent de la visita tota una experiĆØncia.
Llegir ArticleProcessĆ³ a Montserrat
Any: 2021
Aquesta ruta en moto a Montserrat es planteja com un pelegrinatge, fent honor al santuari i fent de la visita tota una experiĆØncia.
Llegir ArticleAquesta carretera Ć©s un recorregut clĆ ssic pel MassĆs del Montseny. Sortim de Seva i ens dirigim cap a ArbĆŗcies, tot i que actualment la carretera a l’arribar a la C-25, desprĆ©s de passar per Viladrau, recorre el lateral de l’autovia durant un curt tram. En aquest punt hi trobarem el Coll del Ravell, on tenim un restaurant i una benzinera.
La via Ć©s ampla i tot i que tĆ© algunes corbes mĆ©s tancades, podrĆem dir que Ć©s fluĆÆda.
Anirem tota l’estona enmig de boscos, fent del nostre trajecte una delĆcia. La contarpartida Ć©s que aquesta carretera tindrĆ humitat en els mesos hivernals, i amb certa regularitat fins i tot boira, cosa que la fa mĆ©s recomanable de cara a l’estiu.
Ruta en moto a travƩs del Cingle del Far i Les Guilleries per travessar una zona plena de boscos, corbes i grans vistes.
Tram de la Volta a Catalunya en Moto entre Barcelona i Figueres, cobrint algunes de les zones mĆ©s emblemĆ tiques en el recorregut.
Entre Sant Hilari Sacalm i AnglĆØs tenim aquesta carretera, estreta, molt revirada i fosca, que ens porta per Osor.
L’estat de la carretera Ć©s bo, perĆ² no tĆ© voral, i l’entorn boscĆ³s fa que estigui humida amb facilitat, ademĆ©s estĆ plena de corbes cegues, de manera que haurem de conduir amb molta precauciĆ³ i que ens sigui difĆcil avanƧar si ens trobem algun vehicle.
De tota manera, si ho fem aixĆ gaudirem de la carretera, conduint amb tranquilitat i duent-nos per paratges con el Balneari de Font Picant i un parc que hi ha just desprĆ©s, en un estat de semiabandĆ³ que sempre activa la meva imaginaciĆ³ per saber cĆ³m havia estat allĆ² en el seu moment mĆ©s lluent.
En el tram entre Osor i AnglĆØs el carĆ cter de la via canvia i es fa mĆ©s ampla i amb corbes mĆ©s obertes. De tota manera recomanem fer-la sortint de Sant Hilari, ja que aixĆ tindrem la muntanya sempre a la nostra dreta i aixĆ² la fa mĆ©s segura en les corbes cegues.
Ruta en moto a travƩs del Cingle del Far i Les Guilleries per travessar una zona plena de boscos, corbes i grans vistes.
Tram de la Volta a Catalunya en Moto entre Barcelona i Figueres, cobrint algunes de les zones mĆ©s emblemĆ tiques en el recorregut.
Proposem una ruta en moto passant per Tossa, les 365 corbes, i molts mĆ©s llocs, ideal per gaudir de la Costa Brava a l’hivern.
El tram que trobem entre BonmatĆ i Sant MartĆ de LlĆ©mena Ć©s un camĆ en forƧa bon estat, amb els carrils separats i corbes generalment cĆ²modes en les quals gairebĆ© no trobarem trĆ nsit, cosa que converteix aquest tram en una delĆcia.
Ruta en moto a travƩs del Cingle del Far i Les Guilleries per travessar una zona plena de boscos, corbes i grans vistes.
Les Encles Ć©s un antic municipi que corona la carretera C-531, que uneix Les Planes d’Hostoles i Sant Esteve de LlĆ©mena, amb la ermita de Santa Maria de les Encles com a la seva principal fita.
Aquesta carretera tĆ© els carrils separats i son suficientment amples, perĆ² l’estat de l’asfalt, tot i no ser perillĆ³s no Ć©s bo. Trobarem una successiĆ³ de corbes que ens demanaran fer una bona traƧada i sobretot unes vistes espectaculars. En aquest cas no es tracta del fet que des d’aquesta carretera puguem divisar grans extensions, sinĆ³ que les vistes sĆ³n les que ens provoquen el fet de transitar travessant uns boscos frondosos mentre gaudim de les corbes. Les vistes de vegades sĆ³n molt mĆ©s a prop del que pensem.
Es tracta d’un trajecte curt i en el qual no sempre podrem avanƧar, perĆ² aixĆ² no serĆ inconvenient per gaudir d’aquesta carretera.
Ruta en moto a travƩs del Cingle del Far i Les Guilleries per travessar una zona plena de boscos, corbes i grans vistes.
El Coll de Condreu els duu des de l’Esquirol fins a Sant Esteve d’en Bas, deixant-nos a les portes d’Olot i sent una gran alternativa a la C-37 per unir Vic i la seva plana amb La Garrotxa.
La carretera es podria dividir en 3 parts. La mĆ©s propera a l’Esquirol tĆ© un traƧat cĆ²mode, un ample mĆ©s que combina algunes rectes prou llargues i que ens serviran per avanƧar amb comoditat els vehicles que hi trobem amb conjunts de corbes molt divertides.
La segona part ens la trobarem passat Rupit. La carretera es fa mĆ©s estreta, molt revirada i amb un entorn molt bolscĆ³s, cosa que fa que a l’hivern ens la trobem fĆ cilment mullada i amb fulles. Cal anar amb compte.
La tercera part es la que ens trobarem entre el Coll de Condreu i Sant Esteve d’en Bas. Aquesta Ć©s la part mĆ©s divertida, ja que el traƧat torna a ser ample i bo, perĆ² la carretera Ć©s molt mĆ©s fluĆÆda que en les dues primeres parts.
A travĆ©s d’aquesta carretera accedim a Rupit, que ja per se Ć©s un destĆ molt agraĆÆt i que prou mereix la visita (si ho feu en cap de setmana potser no hi capigueu de la gent que hi ha), i un xic mĆ©s endavant podrĆem arribar al Salt de Sallent, el salt d’aigua mĆ©s alt de Catalunya.
Per altra banda, des del mateix Coll de Condreu trobarem una carretera que ens durĆ al Santuari del Far, on trobem un restaurant, el santuari i fins i tot una zona de barbacoes amb unes de les millors vistes del principat.
Descobrim el Santuari del Far, un lloc amb unes increĆÆbles vistes on poder menjar i fins i tot dormir, o comenƧar una excursiĆ³ per la muntanya.
Ruta en moto a travƩs del Cingle del Far i Les Guilleries per travessar una zona plena de boscos, corbes i grans vistes.
El Coll de Pimorent (Puymorens) Ć©s el que uneix la vall del Riu de Querol amb la Alta Vall del Riu Arieja i el Pas de la Casa recorrent la cara nord del Pirineu
Es tracta d’una carretera rĆ pida i ben traƧada, on gaudirem de molt bones vistes. Tot i que hi hagi trĆ nsit ens Ć©s fĆ cil avanƧar, perĆ² hem de tenir en compte que aquesta cara de la muntanya Ć©s fosca i ens podriem trobar mĆ©s facilment amb humitat i glaƧ, de manera que als mesos hivernals Ć©s recomanable anar amb compte. AixĆ² sĆ, les vistes nevades sĆ³n espectaculars.
Segona part de la Ruta en moto de cap de setmana per Carcassona passant per diferents castells cĆ tars i la ciutat de Foix
El Castell de Montsegur Ć©s al cim d’un penyal de 1207 metres d’alƧada, al qual accedirem des del Coll de Montsegur (de 1056 metres) fent un ascens de 150 metres a travĆ©s d’un camĆ sinuĆ³s i estret. Com en tots els castells relacionats amb els cĆ tars el seu difĆcil accĆ©s n’Ć©s una caracterĆstica definitĆ²ria.
Aquest castell Ć©s el mĆ©s tristament cĆØlebre de la histĆ²ria dels cĆ tars, ja que en la derrota d’aquesta plaƧa es pot dir que va acabar tota esperanƧa del catarisme.
Tot i que hi ha restes anteriors, la fortificaciĆ³ d’aquest recinte es fa el 1204, i poc mĆ©s tard el castell es converteix en refugi dels cĆ tars. El 1241 hi ha un primer setge que no aconseguir doblegar els habitants (es diu que ni tan sols hi va haver combat), perĆ² el 1243, desprĆ©s de la caiguda de Carcassona, el seu senescal Hugues de Arcis comandĆ el segon setge, que desrpĆ©s de 10 mesos va aconseguir la rendiciĆ³ dels cĆ tars.
A la rendiciĆ³ se’ls obligĆ als cĆ tars a decidir entre abjurar de la seva fe o morir a la foguera, i Ć©s aixĆ que es va produir la massacre de Montsegur, en que es vĆ ren cremar vius 225 homes bons al que ara s’anomena Prat dels cremats. Actualment es commemora el seu sacrifici amb una estela als peus del puig on s’assenta el castell.
Segona part de la Ruta en moto de cap de setmana per Carcassona passant per diferents castells cĆ tars i la ciutat de Foix
La D-9 entre Belestar (Belesta) i VilanĆ²va d’Ćlmes (Villeneuve-d’Olmes) ens duu per una carretera amb dues vessants molt diferents.
La part mĆ©s propera a Belestar, i sobretot quan ens apropem mĆ©s al coll, ens donarĆ unes vistes impressionants de les muntanyes que ens envolten, i trobarem algunes corbes mĆ©s tancades per realitzar la escalada.
La part que ens duu a VilanĆ²va d’Ćlmes en canvi Ć©s mĆ©s tranquilĀ·la i de corbes mĆ©s constants, molt mĆ©s cĆ²moda.
En tot el trajecte tenim una carretera amb els dos carrils ben definits, i un bon asfalt. Destacar que just quan fem el coll la carretera es fa molt mĆ©s ampla i tindrem aparcament a ambdĆ³s costats. Aquest Ć©s tambĆ© el punt d’accĆ©s al Castell de Montsegur.
Segona part de la Ruta en moto de cap de setmana per Carcassona passant per diferents castells cĆ tars i la ciutat de Foix
Aquesta font Ć©s gairebĆ© Ćŗnica al mĆ³n. Es presenta com una obertura al fons d’un penya-segat, i Ć©s una de les 10 fonts mĆ©s importants de l’estat francĆØs pel seu cabdal. Passats nomĆ©s uns 50 metres les aigĆ¼es provinents d’aquesta font s’uneixen a les del riu ĆrƧ Viu, que dobla en aquell moment el seu cabdal.
Durant els mesos d’estiu, quan el cabdal mitjĆ Ć©s per sota del 1’04 m3/s aquesta font brolla de forma intermitent, amb cicles molt regulars de 40 minuts de descens d’aigua seguits de 20 minuts d’aturada. La regularitat del fenĆ²men i el fet que la font deixi de brollar aigua la fa Ć¹nica, ja que en altres casos nomĆ©s es tracta de variacions en el fluxe daigua.
La explicaciĆ³ al fenĆ²men la trobareu a la pĆ gina que la ViquipĆØdia li dedica a la Font intermitent de FĆ²ntastĆ²rbes, que enllacem desde aquĆ i que sens dubte Ć©s una lectura molt interessant.
Des del 2006 s’hi ha adequat una zona per quĆØ eles turistes puguin gaudir d’aquest fenomen de la naturalesa.
Segona part de la Ruta en moto de cap de setmana per Carcassona passant per diferents castells cĆ tars i la ciutat de Foix
Trobarem aquesta fortalesa a tocar del municipi de PuĆØgverd (Puivert), com Ć©s costum, haurem de deixar la carretera a travĆ©s d’un camĆ petit que ens durĆ a la zona d’aparcament habilitada.
El Castell de PuĆØgverd Ć©s famĆ³s per haver estat la segona cort d’amor cortĆ©s de FranƧa, on els trobadors mostraven el seu amor a les dames nobles i esperaven conquerir-les amb les seves paraules i cants.
AixĆ doncs, aquesta fortalesa es va convertir en la protectora de la intelĀ·lectualitat i el lliure pensament, cosa que no fa estranyar que a finals del S XIII acollĆs als cĆ tars que cercaren refugi. Nobles, reines i trobadors i joglars es donaven cita en aquest castell per permetuar i transmetre aquesta forma de viure.
A la torre es conserva la sala dels mĆŗsics, on hi ha escultures de mĆŗsics que toquen la gaita, la flauta, el tamborĆ, el rabec, el llaĆ¼t, la guiterna, l’orgue portĆ til, el salteriĆ³ i la viela en arquet. Per commemorar aquesta histĆ²ria la ciutat ha obert el Museu de Quercorb.
La intransigĆØncia de l’esglĆ©sia i la croada albigesa van acabar amb aquest baluart de la intelĀ·lectualitat mitgeval.
Com a la resta de casos, Ć©s necessari pagar entrada per accedir al recimpte.
Segona part de la Ruta en moto de cap de setmana per Carcassona passant per diferents castells cĆ tars i la ciutat de Foix
El Coll de la Babourade (654 m) correspon al tram de la D-117 entre els municipis de Belesta i Quillan (Quilhan). Aquesta Ć©s una de les carreteres mĆ©s espectaculars de la zona, i la podem dividir fĆ cilment en dues parts a ambdĆ³s costat de PuĆØgverd (Puivert)
El tram que ens porta entre Belesta i PuĆØgverd Ć©s molt fluĆÆd, amb corbes la majoria d’elles obertes i que el van cĆ²mode i divertit de traƧar. Aquesta part Ć©s forƧa plana i travessarem un entorn boscĆ³s molt agradable.
Entre PuĆØgverd i Quillan trobarem la part mĆ©s espectacular. En aquest moment farem el descens fins als 291 m en 16 km (una pendent mitja aproximada del 6’5%). Les vistes sĆ³n memorables, i el traƧat es torna molt mĆ©s exigent i divertit, sense deixar de ser una carretera rĆ pida, aquesta tĆ© corbes mĆ©s tancades i que ens faran gaudir al cent per cent de la nostra moto.
En tot el trajecte la carretera estĆ en bon estat, Ć©s ampla i tĆ© els carrils separats, perĆ² com Ć©s una carretera de relativa importĆ ncia Ć©s fĆ cil que ens trobem amb trĆ nsit. Afortunadament Ć©s fĆ cil avanƧar.
Segona part de la Ruta en moto de cap de setmana per Carcassona passant per diferents castells cĆ tars i la ciutat de Foix
OccitĆ nia Ć©s una regiĆ³ francesa, que ocupa gairebĆ© la totalitat de la frontera dels Pirineus.
La Parrada d’aquesta ruta ens porta a gaudir de 3 nous indrets, perĆ² afegint una hora de ruta al viatge i evidentment amb carreteres mĆ©s dolentes que les que hem trobat fins al moment.
Un cop arribem a Sant Pau de Fenollet (nom en francĆØs), just desprĆ©s de passar un pont veurem una cruĆÆlla on se’ns indica les Gorges de GalamĆŗs a l’esquerra a travĆ©s d’un carrer forƧa estret. AixĆ² Ć©s una Parrada, de manera que haurem de tirar per aquĆ, seguint recte sempre que puguem, i seguint les indicacions per anar a les Gorges de GalamĆŗs a travĆ©s de la D-7. Aquesta Ć©s una carretera estreta, sense carrils diferenciats perĆ² amb unes vistes fantĆ stiques. Veurem a la nostra esquerra que hi ha un aparcament forƧa gran, que Ć©s per visitar el fons de les Gorges i la Ermita de Sant Antoni que s’hi allotja. Poc mĆ©s endavant tindrem el pas, sense regulaciĆ³, no tan espectacular com el de Saint-Georges que ja hem visitat, perĆ² que sens dubte val la pena.
Aquesta carretera acaba contra la D-14, de condicions molt similars a la que acabem de fer. Un cop allĆ girarem a la nostra dreta i seguirem les indicacions per als castells de Perapertusa i QuerbĆŗs. DesprĆ©s de travessar Dulhac-Jos-Perapertusa veurem les indicacions per visitar el Castell de Perapertusa. El camĆ Ć©s llarg, perĆ² probablement ens durĆ al castell amb les vistes mĆ©s espectaculars de la ruta.
DesprĆ©s de la visita haurem de desfer tot el trajecte fins la carretera D-14 i continuar endavant i just abans d’entrar a Cucunhan veurem el desviament a la nostra dreta que ens portarĆ al Castell de QuerbĆŗs, seguint la D-123 en sentit MaurĆ (Maury). Continuem endavant i veurem en un pas de muntanya el desviament perfectament indicat que ens portarĆ fins el Castell de QuerbĆŗs.
Un cop visitat seguim la mateixa D-123 (desprĆ©s D-19) fins a MaurĆ, on ens incorporarem a la D-117 per continuar la ruta.
La D-611 entre Tuissan (Tuchan) i la bifurcaciĆ³ amb la D-611A Ć©s una carretera rĆ pida i fluĆÆda on les corbes obertes se succeeixen i podem deixar-nos portar pel traƧat fĆ cilment.
Ćs una carretera de relativa importĆ ncia, de manera que ens podrĆem trobar una mica de trĆ nsit, perĆ² Ć©s molt fĆ cil avanƧar, i mĆ©s a FranƧa on els conductors solen donar-nos moltes facilitats. En tota l’estona mantĆ© els dos carrils ben separats i l’estat del ferm Ć©s molt bo, aixĆ que ens podem deixar portar sense problemes.
Primera part d’una ruta en moto de cap de setmana pels castells cĆ tars culminant amb la ciutat fortificada de Carcassona
Aquest castell Ć©s un dels mĆ©s accessibles des de l’aparcament. Es troba en un estat forƧa ruĆÆnĆ³s, conservant-se vestigis de les muralles i un mur de la edificaciĆ³ principal.
TambƩ es conserven les restes de la petita Capella de Santa Anna.
El Castell d’Aguilar ja Ć©s documentat el 1020, moment en el qual pertany al comtat de BesalĆŗ. MĆ©s endavant va ser un castrum (campament) que els vescomtes de Carcassona cedien als seus deixebles, els senyors de TĆØrme.
Durant la croada albigesa (contra els cĆ tars) aquest castell no hi va tenir rellevĆ ncia, si bĆ© Ć©s cert que Oliver de TĆØrme hi acollĆ cavallers cĆ tars el 1240, l’any segĆ¼ent jurĆ submissiĆ³ al rei francĆØs, a qui li va entregar el castell, retornat el 1250.
Com la resta de Fills de Carcassona, va ser una fortalesa que vigilava la frontera amb terres catalanes fins el tractat dels Pirineus, que el deixĆ sense utilitat estratĆØgica, i s’abandonĆ el 1569.
Un cop arribem a l’esplanada de l’aparcament, seguim una mica mĆ©s amb la moto, ja que tenim una segona esplanada mĆ©s petita just a l’accĆ©s al recinte.
En aquest cas nomĆ©s trobarem l’aparcament, un bany pĆŗblic i una caseta on se’ns ven l’entrada i alguns records, perĆ² no trobarem una taula de pic-nic fins que no desfem el camĆ d’accĆ©s, on sĆ podrem veure una Ćŗnica taula amb unes bones vistes del castell.
Com es habitual, cal pagar entrada per accedir al recinte. Per mĆ©s informaciĆ³ visiteu la pĆ gina web
Primera part d’una ruta en moto de cap de setmana pels castells cĆ tars culminant amb la ciutat fortificada de Carcassona
Aquesta carretera uneix el municipi de PasiĆ²ls amb la D-117. En aquest tram la carretera es troba en molt bon estat i gairebĆ© no tĆ© trĆ nsit, perĆ² mantĆ© els dos carrils separats i amb un ample mĆ©s que correcte.
Travessa unes petites muntanyes que deixaran als nostres peus uns camps de vinyes com a telĆ³ de fons a unes corbes fluĆÆdes, tot i que alguna d’elles sigui relativament tancada. De tota manera totes elles sĆ³n molt previsibles i no ens trobem amb cap sorpresa desagradable en el nostre camĆ.
Primera part d’una ruta en moto de cap de setmana pels castells cĆ tars culminant amb la ciutat fortificada de Carcassona
Aquest Ć©s probablement el castell mĆ©s fotogĆØnic dels castells cĆ tars i dels Fills de Carcassona. L’accĆ©s es fa des de La Pradella (Lapradelle) i l’element mĆ©s caracterĆstic Ć©s la silueta de la muralla coronant la muntanya, i l’escala en ziga-zaga que dĆ³na accĆ©s al recinte.
Aquest castell va acollir els que fugiren de fugiren de Montsegur desprĆ©s de la famosa massacre on es van cremar vius 225 cĆ tars. En aquell moment la fortalesa pertanyia a la casa de Barcelona, essent la mĆ©s setpentrional dels seus dominis, i era regentada per Pere CatalĆ , que mĆ©s endavant la va cedir al seu fill Roger CatalĆ .
DesprĆ©s de la caiguda dels cĆ tars aquest castell va esdevenir juntament amb Aguilar, Perapertusa i QuerbĆŗs, una de les fortaleses que vigilava la frontera francesa amb terres catalanes.
TambĆ© Ć©s conegut perquĆØ es diu que s’hi va allotjar Blanca de BorbĆ³, neboda de Felip IV, i es diu que hi va morir assassinada pel seu marit Pere I de Castella. Des de llavors, les nits pĆ lĀ·lides la senyora Blanca es passeja es por veure pel recimpte. Tot i que sĆ es cert que s’hi va allotjar, no va morir assassinada a PuillorenƧ sinĆ³ a Medina-SidĆ²nia (Cadis).
Quan arribem al peu del castell trobarem un espai per aparcar amb punts de cĆ rrega de vehicles elĆØctrics, una zona de pic-nic, banys pĆŗblics i l’establiment on podem comprar l’entrada, records o fins i tot demanar un cafĆØ o un gelat.
La visita al Castell de PuillorenƧ Ć©s de pagament i a l’estiu del 2021 val 7’5ā¬. Si bĆ© Ć©s cert que Ć©s un preu elevat, aquest castell estĆ sent reconstruĆÆt i Ć©s un dels que mĆ©s paga la pena visitar, tant pel castell com per les vistes que hi tenim.
Es pot obtenir mĆ©s informaciĆ³ a la pĆ gina web oficial del Castell de PuillorenƧ
Primera part d’una ruta en moto de cap de setmana pels castells cĆ tars culminant amb la ciutat fortificada de Carcassona
El riu Aude crea al seu pas per aquest indret les Gorges de Saint-Georges, un congost de 400 metres de longitud i una alƧada de 150 metres, i una amplada a la llera del diu que amb prou feines arribarĆ als 15 metres en els punts mĆ©s amples. La carretera D-118 s’excava en una paret rocosa i ocupa alhora part de l’espai del riu.
Aquesta carretera Ć©s tan estreta que no s’hi poden creuar dos vehicles, i per tant estĆ regulada per un semĆ for a cada costat.
Dins les gorges no tenim on aturar-nos, perĆ² a ambdĆ³s costats tenim un espai al costat de la carretera on podem preparar les cĆ meres o esperar a que el semĆ for es tanqui per posar-nos els primers quan torni a posar-se verd i que cap cotxe ens espatlli la travessa.
Primera part d’una ruta en moto de cap de setmana pels castells cĆ tars culminant amb la ciutat fortificada de Carcassona
El Castell de Usson se situa a 920 metres d’alƧada, i pertany al municipi de Rosa (Rouze). Aquesta fortalesa data del S XI (potser fins i tot abans), i marcava els lĆmits del comptat de Foix.
Durant les croades contra els CĆ tars, aquest va ser un dels darrers santuaris que donaven suport al Castell de Montsegur.
Actualment Ć©s possible visitar-lo, com a tots els castells cĆ tars, la visita Ć©s pagada.
Primera part d’una ruta en moto de cap de setmana pels castells cĆ tars culminant amb la ciutat fortificada de Carcassona
La D-118 ens porta des del Coll de la Quillane (prop de Formiguera)a les Gorges de Sant Jordi, a tocar d’Atsat.
Podem dividir aquesta carretera en dues parts. La primera, la corresponent al Coll Ć©s una carretera forƧa revirada, i amb corbes de vegades molt tancades que travessa el bosc de Carcanet. Cal anar amb compte si fem aquesta carretera a l’hivern perquĆØ Ć©s humida i hi ha molta vegetaciĆ³. A l’estiu, per altra banda, Ć©s un goig.
Un cop hem completat el descens seguirem per una part molt mĆ©s fluĆÆda en quĆØ estarem tota l’estona acompanyats per una paret de pedra a una banda i el riu Aude a l’altra. El traƧat Ć©s molt bo, i la carretera es torna fluĆÆda i molt divertida, perĆ² l’estat del ferm en aquesta part posarĆ a prova el reglatge de les nostres suspensions. No Ć©s perillĆ³s, perĆ² sĆ incĆ²mode.
Una curiositat que ens trobarem en aquesta carretera Ć©s el restaurant l’Aude, a tocar de Rosa (Rouze). Es tracta d’un establiment sense pretensions, amb forƧa espai per aparcar i que tĆ© tambĆ© una piscifactoria de truites que podem pescar o senzillament contemplar-es en el estany que hi ha.
Les vistes sĆ³n francament increĆÆbles en tot el trajecte, ja des de la part superior, mĆ©s boscosa a la inferior amb la muntanya, les centrals elĆØctriques i els petits poblets que ens hi trobarem. i que culmina amb les Gorges de Saint-Georges on desemboca la carretera. Una carretera per gaudir amb tots els sentits.
Primera part d’una ruta en moto de cap de setmana pels castells cĆ tars culminant amb la ciutat fortificada de Carcassona
La Collada de Toses (1790 m) Ć©s una carretera imprescindible de la nostra geografia. Uneix Ripoll i PuigcerdĆ , perĆ² des del mateix port podem anar tambĆ© a La Molina o accedir al Coll de la Creueta, cosa que ens permet enllaƧar diferents carreteres. La carretera sĆ³n uns 50 km de corbes generalment forƧa tancades, perĆ² amb espai entre elles, que ens permet de fer avanƧaments sense massa dificultat.
Els carrils estan separats, tot i no ser excessivament amples, i l’estat de conservaciĆ³ Ć©s correcte. LĆ²gicament durant tot el camĆ tindrem bones vistes, ja que estem travessant els pirineus. Cal tenir en compte que als mesos hivernals la carretera Ć©s forƧa humida i per tant hem d’anar amb compte ja que amb les temperatures de la zona podrĆem fins i tot trobar-nos glaƧ.
Cal afegir que en tot el recorregut no tindrem cap benzinera a la nostra disposiciĆ³, de manera que haurem d’assegurar-nos de tenir suficient combustible abans de creuar-la.
Primera part d’una ruta en moto de cap de setmana pels castells cĆ tars culminant amb la ciutat fortificada de Carcassona
Proposem una ruta en moto per descobrir les millors carreteres de la Catalunya Nord, descobrint la costa i la cara nord del Pirineu.
Ruta en moto per Ripoll, La Molina, Castellar de n’Hug i La Pobla de Lillet, demostrant que hi ha molt mĆ©s a la zona que la Collada de Tosses.
La Santa Pellaia Ć©s una esglĆ©sia que hi ha entre La Bisbal d’EmpordĆ i CassĆ de la Selva, i que dona nom a aquesta carretera. Ćs coneguda per les vistes que s’hi troben des d’allĆ i com a punt de partida de rutes de senderisme.
La carretera Ć©s molt revirada i divertida, sobretot en la part mĆ©s propera a CassĆ , els carrils estan separats, perĆ² el ferm, tot i no trobar-se en mal estat, tampoc podem dir que estigui en les millors condicions, tot i que no suposa un perill.
Les vistes sĆ³n molt agradables, ja que travessem un massĆs boscĆ³s, perĆ² si ens hi trobem trĆ nsit serĆ difĆcil trobar un punt on avanƧar tranquilament, de manera que haurem de fer aquest camĆ amb paciĆØncia, si es dĆ³na el cas.
Proposem una ruta en moto passant per Tossa, les 365 corbes, i molts mĆ©s llocs, ideal per gaudir de la Costa Brava a l’hivern.
Aquesta carretera fa el pas fronterer entre Portbou i Cervera de la Marenda per el Coll dels Belitres (164’7 m). Podem considerar que comenƧa a LlanĆ§Ć i s’estĆ©n fins la localitat francesa de Portvendres.
Aquesta carretera ens portarĆ a la vora del mar a travĆ©s d’una carretera ampla i molt ben traƧada, amb un asfalt en molt bones condicions que la fan ideal per gaudir de les vistes al mar i les corbes, tant en territori espanyol com francĆ©s. Malauradament a la part espanyola no es pot avanƧar en tota la carretera, de manera que si ens trobem algun vehicle lent haurem de tenir paciĆØncia. Sort que les vistes fan que aquest trajecte sigui agradable a qualsevol velocitat!
En el tram entre Collera i Portbou la actual carretera passa per un tĆŗnel que travessa la muntanya, perĆ² abans podrem desviar-nos per fer el Coll del Frare, seguint l’antic traƧat.
Aquest tram, tot i no ser tan ample ni nou, estĆ en bon estat i el formen corbes mĆ©s tancades que ens faran guanyar alƧada i d’aquesta manera obtenir unes vistes espectaculars de l’indret.
El petit tram entre Portbou i Cervera Ć©s un xic diferent a la resta. La carretera, tot i mantenir els dos carrils i no estar malament, no Ć©s la excelĀ·lent pista que gaudirem durant la resta del trajecte. Ćs, al cap i a la fi una anĆØcdota en un recorregut tan agraĆÆt.
Criden la atenciĆ³ els petits edificis abandonats on es duien a terme els trĆ mits fronterers.
Proposem una ruta en moto per descobrir les millors carreteres de la Catalunya Nord, descobrint la costa i la cara nord del Pirineu.
Aquesta carretera Ć©s la Ćŗnica que uneix el Principat amb la Catalunya Nord en sentit Est-Oest. Es tracta d’una via amb unes vistes impressionants perĆ² dispar en el que fa al seu traƧat i manteniment.
La part pertanyent al Principat Ć©s reviarada i en tot moment tĆ© els carrils separats, si bĆ© no massa amples, i es troba en un estat mĆ©s que raonable, perĆ² la part francesa ens mostra les dues cares que tĆ©nen les carreteres franceses. En el tram que uneix la D-115 i Sant LLorenƧ de Cerdans Ć©s del millor que ens ofereix aquest paĆs: corbes ben dibuixades, asfalt en molt bon estat i unes vistes impressionants, perĆ² un cop passem aquest municipi i fins que trobem la frontera la carretera ja deixa de tenir el traƧat, els carrils separats i la magnĆfica catifa d’asfalt que ens trobĆ vem al principi. Per sotr l’absĆØncia de trĆ nsit i les vistes (aixĆ com la promesa d’un tram de carretera millor tan bon punt creuem la frontera) fa que valgui la pena passar per aquest parĆØntesi, al qual per altra banda ens hem d’acostumar si volem viatjar per terres franceses.
Val la pena comentar que al ser la cara nord de la muntanya, aquesta Ć©s molt mĆ©s humida i amb molta mĆ©s vegetaciĆ³, de manera que en els mesos d’hivern o tardor caldrĆ anar amb compte ambla humitat i les fulles respectivament.
Es podria dir que Ć©s una petita mostra de cĆ³m sĆ³n aquestes carreteres sense haver-nos d’endinsar gaire en el paĆs veĆ.
Proposem una ruta en moto per descobrir les millors carreteres de la Catalunya Nord, descobrint la costa i la cara nord del Pirineu.
Aquest coll defineix el pas fronterer amb FranƧa, unint Camprodon amb Prats de MollĆ³.
Al punt Ć lgid hi trobarem un bon espai on aturar-nos, i si mirem cap a la banda francesa i el dia Ć©s prou clar podrem arribar a veure el Mar Mediterrani al fons. Encara hi ha l’edfici on hi tenĆem un restaurant, perĆ² que darrerament sempre he trobat tancat, probablement a causa de la COVID.
La vessant sud d’aquesta carretera Ć©s senzillament increĆÆble. RĆ pida, ben traƧada i amb un bon estat de la carretera, amb corbes constants perĆ² de vegades exigents. DivertidĆssima.
La cara nord tĆ© un traƧat molt smilar, corbes ben dibuixades i unes vistes impressionants, perĆ² l’asfalt no m’inspira confianƧa. TĆ© aquell aspecte que deixa el gravillon (odio el gravillon), i tot i que sempre que hi he circulat mai he sentit ni el soroll de la grava sota les rodes ni la moto m’ha fet cap estrany, no aconsegueixo sentir-me prou cĆ²mode com per gaudir d’aquesta part com ho faig amb la que ens duu a Camprodon.
Proposem una ruta en moto per descobrir les millors carreteres de la Catalunya Nord, descobrint la costa i la cara nord del Pirineu.
La N-116 Ć©s una de les principals carreteres de la Catalunya Nord, i uneix el pas fronterer de La Guingueta d’Ix (fronterera amb PuigcerdĆ ) amb PerpinyĆ . Tot i que varia lleugerament segons el moment, tota aquesta carretera Ć©s ampla, tot i no tenir vorada, es troba en bon estat de conservaciĆ³ i tĆ© un traƧat forƧa bo.
En el seu pas entre MontlluĆs i Vilafranca de Conflent, ambdues vilĀ·les fortificades que guardaven aquest pas des dels extrems, tenim la part mĆ©s divertida i espectacular d’aquest trajecte a la vora del riu Tet.
Sortint de MontlluĆs farem un descens des del 1600 metres dĀ”altitud als 1062 de Fontpedrosa en poc mĆ©s de 9 kilĆ²metres. En aquest tram ens trobarem corbes mĆ©s tancades i unes vistes espectaculars (en alguns casos fins i tot tindrem miradors a la nostra disposiciĆ³). En aquest moment el dibuix de la carretera estĆ molt condicionat per la orografia de les muntanyes, tot i que sempre ens permet anar d’una manera forƧa fluĆÆda.
Com a curiositat creuarem la via del Tren Groc, amb el qual fins i tot podrĆem creuar-nos en el nostre trajecte.
D’acord. Dir-li una gorja a aixĆ² Ć©s exagerat, perĆ² des de Fontpedrosa i fins Vilafranca de Conflent ja anirem per la part inferior de la vall, entre muntanyes molt escarpades, que ens donaran tambĆ© unes vistes molt boniques. En aquesta part la carretera ja no Ć©s tan revirada i se succeeixen corbes obertes al costat de la paret rocosa de la muntanya.
Visitem Vilafranca de Conflent, una vilĀ·la fortificada a la Catalunya Nord amb molt per descobrir i enamorar-nos.
Proposem una ruta en moto per descobrir les millors carreteres de la Catalunya Nord, descobrint la costa i la cara nord del Pirineu.
La Catalunya Nord agrupa les comarques franceses de el RossellĆ³, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya.
Aquesta ruta es planteja per fer-se en 2 dies, ideal per escapades de cap de setmana.
En alguns casos tambĆ© podrem trobar la possibilitat d’afegir-ne algun dia mĆ©s amb rutes circulars que puguem fer des del destĆ d’aquesta sortida.
En sentit contrari sol ser possible tambĆ© fer-les en un Ćŗnic dia, tot i que a canvi de pegar-se una autĆØntica pallissa sobre la moto
La carretera que recorre tota la Muntanya de Montserrat, des de l’Abadia fins el Coll del Bruc Ć©s ampla, fluĆÆda i amb un bon asfalt.
Durant el trajecte podrem gaudir de les vistes al nostre voltant mentre tracem les corbes. Segons quan fem aquesta carretera ens podem trobar amb forƧa trĆ nsit, de manera que Ć©s recomanable fer-la en horaris no habituals (Ć©s a dir, diumenge al matĆ)
Ćs normal que en aquesta carretera hi hagi gent que va de forma temerĆ ria, cosa que fa que no sigui estrany veure freqĆ¼ents controls tant terrestres com aeris.
En resum, una carretera mĆtica per mĆØrits propis. Tan el traƧat, les vistes i la singularitat de la Muntanya de Montserrat i de l’Abadia que allotja fan que sigui una via imprescindible per qualsevol amant de les dues rodes.
Aquesta ruta en moto a Montserrat es planteja com un pelegrinatge, fent honor al santuari i fent de la visita tota una experiĆØncia.
El camĆ des de Monistrol de Montserrat a l’Abadia Ć©s un ascens format per corbes tancades perĆ² ben traƧades, amb ample mĆ©s que suficient i bon asfalt. QuĆØ mĆ©s podem demanar? BĆ©… que no hi hagi boira.
El trĆ nsit en aquesta carretera Ć©s molt variable. Si anem un diumenge al matĆ Ć©s molt probable que ens trobem des de ciclistes a autocars, amb tota la gamma de vehicles que hi ha entre ells, ja que l’Abadia de Montserrat Ć©s un destĆ molt habitual per turistes, creients i aficionats a la muntanya. Per tant, si la podem fer en un horari no tan convencional sortirem guanyant.
Aquesta ruta en moto a Montserrat es planteja com un pelegrinatge, fent honor al santuari i fent de la visita tota una experiĆØncia.
Aquesta carretera ens porta en paralĀ·lel a la Muntanya de Montserrat, que tindrem sempre de telĆ³ de fons.
El traƧat Ć©s divertit i fluĆÆt, amb un bon asfalt i un ample mĆ©s que suficient. El punt negatiu Ć©s que no es pot avanƧar en tota la carretera. Tot i que no hi ha gaire trĆ nsit, sempre tenim la possibilitat de trobar algĆŗ, perĆ² fins i tot en aquest cas podrem gaudir de les corbes que ens ofereix aquesta carretera i de les seves vistes a Montserrat.
Aquesta ruta en moto a Montserrat es planteja com un pelegrinatge, fent honor al santuari i fent de la visita tota una experiĆØncia.
Aquesta carretera transcorre en paralĀ·lel a la C-37 i ens porta des d’Ćdena fins El Calvet, a tocar de Manresa.
Tot i que la part mĆ©s propera a Ćdena Ć©s en forƧa bon estat, aquesta carretera es podria dir que estĆ en un estat acceptable. No Ć©s dolent, tot i que en algun moment posarĆ a prova les suspensions de la nostra moto, perĆ² tampoc inspira massa confianƧa.
Durant tot el trajecte tindrem els carrils separats i gairebĆ© no hi ha trĆ nsit, sobretot ciclistes i algun cotxe de forma molt esporĆ dica. El traƧat Ć©s antic, corbes tancades, de vegades de geometria variable, que ens exigirĆ traƧar-les bĆ© i no voler forƧar la mĆ quina, sinĆ³ gaudir de la carretera a un ritme traquil.
Ćs fĆ cil que ens perdem i anem a parar a Castellfollit del Boix. Si Ć©s aixĆ haurem passat per una carretera en forƧa bon estat, estreta i amb unes vistes espectaculars. Un cop arribats al poble podrem tornar a la carretera de Ćdena seguint un camĆ rural asfaltat i estret perĆ² que ens donarĆ unes vistes memorables mentre tornem.
Aquesta ruta en moto a Montserrat es planteja com un pelegrinatge, fent honor al santuari i fent de la visita tota una experiĆØncia.
Tram de la Volta a Catalunya en Moto entre Barcelona i Figueres, cobrint algunes de les zones mĆ©s emblemĆ tiques en el recorregut.
Proposem una ruta en moto passant per Tossa, les 365 corbes, i molts mĆ©s llocs, ideal per gaudir de la Costa Brava a l’hivern.
Les 365 corbes Ć©s la carretera que uneix Tossa de Mar amb Sant Feliu de GuĆxols. Ćs famosa per ser molt revirada, i concentrar en els prop de 20 kilĆ²metres les (diuen) 365 corbes que li donen nom.
El camĆ Ć©s molt tortuĆ³s, amb tot de corbes molt tancades que ens exigirĆ fer una bona traƧada i enllaƧar les corbes amb encert. La carretera Ć©s estreta perĆ² tĆ© els carrils separats, perĆ² la quantitat de corbes cegues fa que haguem d’anar amb compte. Per aquest motiu sempre Ć©s preferible fer-la en sentit Tossa, ja que la muntanya ens queda a la dreta.
Les vistes que ens trobarem sĆ³n tan agraĆÆdes com poc freqĆ¼ents, i val a dir que durant el trajecte tindrem l’accĆ©s a vĆ ries cales i miradors des d’on podrem delectar la vista.
Tram de la Volta a Catalunya en Moto entre Barcelona i Figueres, cobrint algunes de les zones mĆ©s emblemĆ tiques en el recorregut.
Proposem una ruta en moto passant per Tossa, les 365 corbes, i molts mĆ©s llocs, ideal per gaudir de la Costa Brava a l’hivern.
La carretera que uneix Sant Feliu de Codines i Sant LlorenƧ Savall Ć©s una via estreta, perĆ² amb els carrils separats (tot i que potser d’una manera una mica subtil) encara que no tĆ© vorada.
El traƧat Ć©s forƧa revirat i divertit, sense grans sorpreses en el recorregut. Haurem d’anar amb compte perquĆØ aquesta carretera sol estar transitada per ciclistes, i a la tardor les fulles creen una catifa als nostres peus molt perillosa si ademĆ©s hi afegim la humitat de la carretera, perĆ² en els mesos estiuencs Ć©s un autĆØntic goig.
Tram de la Volta a Catalunya en Moto entre Barcelona i Figueres, cobrint algunes de les zones mĆ©s emblemĆ tiques en el recorregut.
El trajecte entre Castellar del VallĆØs i Sant LlorenƧ Savall a travĆ©s de Les Arenes estĆ format per una consecuciĆ³ de rectes que desemboquen en corbes molt tancades, algunes d’elles cegues, de manera que estem gran part del temps frenant.
Tindrem durant tot el trajecte els carrils separats, i l’asfalt estĆ en bon estat, perĆ² sol haver-hi forƧa trĆ nsit, cosa que fa que aquesta carretera sembli incĆ²moda.
Tram de la Volta a Catalunya en Moto entre Barcelona i Figueres, cobrint algunes de les zones mĆ©s emblemĆ tiques en el recorregut.
Ruta en moto amb origen i destĆ Terrassa pel Parc natural de Sant LlorenƧ i l’Obac, ideal per esmorzar a escassos minuts de Barcelona.
Podem dir que la pujada a La Mussara Ć©s una carretera d’alta muntanya. Ćs estreta iĀ amb corbes tancades, i escala la escarpada muntanya fent-nos arribar als 1000 metres d’altitud en 14 km de recorregut. GrĆ cies a aixĆ² ens regala unes espectaculars vistes dels penya-segats que conformen aquest cingle. Tot i el revirat del camĆ, el ferm estĆ en molt bon estat i els carrils, tot i que sĆ³n estrets, estan separats.
Un cop haguem pujat trobarem un desviament a la nostra esquerra que ens durĆ al poble abandonat deĀ La Mussara.
Des d’aquĆ podrem seguir cap a Prades. Aquest tram ja Ć©s mĆ©s rĆ pid, amb una carretera mĆ©s ampla, i tot i que en algun tram l’estat de l’asfalt no Ć©s tan bo com podria en cap moment Ć©s dolent. Si mirem cap al Priorat tindrem unes panorĆ miques del Montsant que no tenen res que envejar a les millors vistes dels Pirineus.
Aquesta senda ens duu a travĆ©s del pantĆ de la Llosa del Cavall (passarem pel mateix mur de contenciĆ³) entre Solsona i Sant LlorenƧ.
A la part superior, la mĆ©s propera a Sant LlorenƧ, i fins que abandonem el pantĆ ens trobarem amb un traƧat revirat i constant, un bon asfalt i carrils amples, perĆ² amb un lĆmit de velocitat forƧa inferior al que deduirĆem de les caracterĆstiques de la carretera i la prohibiciĆ³ d’avanƧar en una bona part del recorregut.
Passat aquest tram, sense dubte molt divertit, la carretera es torna mĆ©s rĆ pida, amb bones zones per avanƧar i agruipacions de corbes no tan tancades com les de la part superior, que ens permetes traƧar amb comoditat.Com a totes les carreteres que passen per un pantĆ , a la part superior del recorregut tindrem unes precioses vistes de l’aqĆ¼Ćfer. Fins i tot hi ha un espai en el que ens podrem aturaral mateix mur de contenciĆ i aprofitar per fer algunes fotografĆes o contemplar el paisatge. La resta del trajecte tindrem unes vistes molt mĆ©s genĆØriques, sense res destacable.
Les ja mĆtiques Costes del Garraf, que uneixen Castelldefels i Sitges. La carretera Ć©s ampla, ben traƧada i estĆ en molt bon estat, perĆ² sempre tĆ© molt de trĆ nsit, tant cotxes i motos com tanbĆ© camions i ciclistes, i estĆ rpohibit avanƧar en tot el camĆ, pel que haurem d’armar-nos de paciĆØncia i gaudir de les vistes al mar o matinar per provar sort a primera hora.
Prop de Castelldefels podrem veure el Celler GĆ¼ell d’Antoni GaudĆ, i just a allĆ l’accĆ©s al municipi de Garraf, que mantĆ© l’encant dels petits pobles costaners, convertint-se en un petit oasi a tocar de Barcelona.
Aquesta carretera ens oferirĆ unes espectaculars vistes caracteritzades per la combinaciĆ³ del castell de Castellet i el pantĆ de Foix. En aquest aspecgte sortirem beneficiats si fem el camĆ partint de Vilanova i la GeltrĆŗ, ja que tindrem l’aigua i com a telĆ³ de fons el castell de Castellet. Ćs molt fĆ ci que ens trobem humitat en aquesta carretera, sobretot en els mesos hivernals, tant per la presĆØncia de l’embassament com per la vegetaciĆ³ que impedeix que l’asfalt s’assequi rĆ pidament.
Com a curiositat en aquesta carretera s’ha fet la prova pilot de la senyalitzaciĆ³ horitzontal per motoristes, que hem comentat en aquest article.
Aquesta Ć©s una carretera irregular, ja que en ambdĆ³s extrems (a tocar d’Aiguaviva del PenedĆØs i de Sant Jaume dels Domenys) tenim una via estreta i sense els carrils diferenciats, perĆ² a la part central el camĆ s’enxampla i trobem dos carrils ben separats i amb un asfalt en molt bones condicions.
Afortunadament aquest tram central coincideix amb la zona mĆ©s revirada de la carretera, de manera que la podrem gaudir amb comoditat. Les corbes sĆ³n tancades perĆ² constants, de manera que no ens endurem cap sorpresa un cop siguem dins d’elles.
TambĆ© s’ha de destacar les vistes de la Serra Llarga que ens ofereix aquesta carretera i el poc trĆ nsit que ens hi trobem. Tot aixĆ² farĆ que la gaudim en tots els aspectes.
Ja es pot considerar la carretera de Bassella com un clĆ ssic. Es tracta d’una carretera molt ben traƧada, amb carrils amples i carril per vehicles lents en tota la pujada del port de muntanya, perĆ² que com a contrapartida no ens permetrĆ avanƧar en el descens. De tota manera les corbes sĆ³n suficientment divertides com per poder-es gaudir a qualsevol velocitat.
Sense arribar a ser dolent, l’asfalt Ć©s irregular, en mĆ©s d’una corba notarem cĆ³m la suspensiĆ³ es baralla amb les irregularitats. No ens impedeix anar amb tranquilĀ·litat, perĆ² Ć©s una dada a tenir en compte.
A la zona mĆ©s plana del recorregutr, que passa per Ogern, seguirem tenint corbes ben asfaltades, i tot i que no tindrem carril per vehicles lents sĆ podrem avanƧar sense problema.
Aquest recooregut dels Colls de Faidella i BĆ³ixols es fa per una carretera estreta, tot i que hi caben dos vehicles cĆ²modament. No tĆ© separaciĆ³ de carrils i trobem gran quantitat de corbes cegues. Amb aquestes condicions hem d’insistir en anar sempre amb molt precauciĆ³ per assegurar que ens puguem creuar amb un vehicle que vingui de cara.
Es tracta d’una carretera lenta perĆ² que es pot fer amb comoditat i fluĆÆdesa. AixĆ² Ć©s grĆ cies a un bon ferm i unes corbes que sense ser feomĆØtricament perfectes (mantenen aquell encant de les velles carreteres que segurixen la forma de la muntanya) ens permeten traƧar amb certa facilitat i aixĆ ballar durant tot el recorregut.
Ćs una llĆ stima que no hi hagi miradores en els que aturar-nos per gaudir del paisatge. De tota manera just on hi trobarem l’indicador de Coll de BĆ³ixols sĆ hi ha una terrassa on podrem aturar la moto i aprofitar per gaudir de les vistes i fer alguna que altra foto.
Ens trobem amb la antiga carretera que uneix Solsona amb Sant LlorenƧ de Morunys. Es tracta d’una carretera de corbes ben traƧades, amb dos carrils i una bona vorada ademĆ©s d’un asfalt forƧa acceptable, que no m’ha transmĆØs una mala sensaciĆ³ perĆ² que tampoc inspira la confianƧa que ens agradaria amb aquest traƧat.
El trajecte en sĆ Ć©s agradable, divertit i prĆ cticament exempt de trĆ nsit. S’ha de tenir en compteĀ que els aproximadament dos kilĆ²metres mĆ©s propers a Solsona sĆ estan en mal estat i que haurem d’anar amb compte.
La carretera de Monistrol, entre Calders y Sant LlorenƧ Savall per la B-124 es tremendament divertida, probablement la carretera mĆ©s seductora de la zona. EstĆ formada per corbes tancades perĆ² ben traƧades i enllaƧades.
En tot el trajecte tenim els carrils separats encara que no hi ha vorada, l’estat de la carretera Ć©s bo, i ademĆ©s no sol haver-hi trĆ nsit. S’ha de tenri compte els mesos hivernals ja que els arbres de fulla caduca deixen un mantell de fulles al paviment que podria provocar-nos algun disgust.
Rutes que passen per aquesta carretera
Tot i que en un extrem el Coll d’Estenalles tĆ© els carrils separats, en la seva major part no existeix aquesta distinciĆ³ i Ć©s forƧa revirada amb algunes corbes cegues. A la part mĆ©s propera a Terrassa passarem per zones mĆ©s ombrĆvoles i boscoses que tindran humitat a l’hivern i que corresponen ademĆ©s amb la zona mĆ©s transitada pels cotxes i ciclistes.
L’altra part, entre Talamanca i Navarcles aproximadament, el camĆ passa a discĆ³rrer pel carener de la serralada. A partir d’aquĆ la carretera canvia de carĆ cter, deixant enrere els boscos i tornant-se menys tortuosa i humida, fent-la mĆ©s Ć gil.
Com sempre l’asfalt Ć©s bo i gairebĆ© no tindrem trĆ nsit durant tot el nostre trajecte.
La carretera de La Fatarella engloba tant l’accĆ©s des d’AscĆ³ com des de la carretera de MĆ³ra d’Ebre.
Es tracta d’una carretera molt rĆ pida, amb un traƧat molt ben dibuixat, carrils amples i un asfaltat perfecte (a l’estiu del 2020). S’ha de dir que aquesta carretera fa forƧa pendent, tant a la pujada com a la baixada, i que ens trobarem amb algunes corbes mĆ©s tancades, que estan molt ben assenyalades i que al meu parer li aporten un punt de diversiĆ³ a aquesta via.
La C-43 en el seu tram entre Gandesa i El Pinell de Brai Ć©s una via molt fluĆÆda, que discorre per un congost aportant-nos unes vistes forƧa agradables del trajecte.
Donada la quantitat de trĆ nsit que passa per aquesta via estĆ prohibit l’avanƧament en tot el seu recorregut. De tota manera Ć©s una carretera que Ć©s agraĆÆda de fer fins i tot amb trĆ nsit. La qualitat de l’asfalt Ć©s bona i Ć©s forƧa ample i amb un bon voral.
Aquest Ć©s un lloc especialment recomanable per passar la nit, l’ambient, el lloc on l’ubica o els seus paisatges fan que valgui la pena desplaƧar-s’hi per passar la nit.
La C-242 Ć©s una carretera que voreja el Montsant, des d’Albarca fins passat Ulldemolins, en direcciĆ³ La Granadella.
Ćs una de les vies mĆ©s fluĆÆdes de la zona, amb uns carrils amples i un traƧat cĆ²mode i asfalt en bon estat, i una porta d’entrada tant a les carreteres del Montsant com de les Muntanyes de Prades, i al PantĆ de Siurana.
Tot i ser una Ćŗnica carretera les caracterĆstiques de la carretera de Begues sĆ³n molt diferents a ambdues bandes de la ciutat. En el tram que uneix Avinyonet del PenedĆØs amb Begues tindrem dos carrils en bon estat i un traƧat que tot i no se perfecte Ć©s prou cĆ²mode per poder-nos divertir mentre travessem la muntanya.
En el tram de pujada de GavĆ a Begues el camĆ en sĆ en troba en una condiciĆ³ impecable. Tant el dibuix del camĆ com l’estat de l’asfalt sĆ³n excelĀ·lents, perĆ² com passa tambĆ© a les Costes del Garraf estĆ prohibit avanƧar en tot el recorregut, i ademĆ©s sol tenir forƧa trĆ nsit.
Vorejarem la muntanya, caracteritzada per la pedra d’un intens color vermellenc, divisant des de sobre la Serra de la Roca Galena, i amb unes espectaculars perĆ² breus vistes a tot el Delta del Llobregat amb Barcelona al fons.
La T-7041 uneix Alcover i Prades a travĆ©s d’un camĆ molt tortuĆ³s, perĆ² amb bon asfalt i carrils separats. Les vistes no sĆ³n tan espectaculars com en altres carreteres de la zona, perĆ² sempre Ć©s un plaer poder rodar entre els boscos d’aquestes muntanyes.
La carretera T-313 en el seu tram entre Riudecanyes i la N-420 (en direcciĆ³ a Porrera) ens porta pel costat del PantĆ de Riudecanyes, on tindrem un ample de via mĆ©s generĆ³s i unes corbes mĆ©s o menys obertes.
El millor d’aquesta carretera, perĆ², comenƧa quan l’abandonem. En un primer moment veurem un impressionant viaducte fet de la pedra rogenca tĆpica de la zona.
Un cop l’haguem deixat enrere arribarem a DuesaigĆ¼es, i a partir d’allĆ tindrem una carretera molt revirada, tĆpica d’alta muntanya en que estarem tota l’estona de corba a corba, i acompanyats per unes vistes increĆÆbles.
Tot i que l’ample no Ć©s molt, tenim sempre els carrils separats, i l’estat de conservaciĆ³ Ć©s molt bo i gairebĆ© no ens hi trobarem trĆ nsit.
La carretera de Querol Ć©s un tram francament divertit, compost per corbes lentes enllaƧades, ben traƧades i amb bon asfalt, si bĆ© la carretera Ć©s una mica estreta, perĆ² mantĆ© els carrils separats.
No hi ha gaire trĆ nsit, perĆ² donat el tortuosa que Ć©s la via fa molt difĆcil avanƧar, al no haver-hi molt llocs amb suficient visibiliitat per realitzar la maniobra amb seguretat. Podem aprofitar aquests moments per gaudir del paisatge boscĆ³s que ens envolta i del ziga-zaga de les corbes que anirem traƧant.
Entre Tivenys i Benifallet discorre una carretera estreta, amb els carrils sempre separats i revirada, i que ens regala unes de les vistes mƩs espectaculars de la zona.
Ens trobem rodant en una carretera que podria ser d’alta muntanya, amb els carrils separats perĆ² estreta i sense vorada. El punt que la fa Ćŗnica Ć©s que transcorre el paralĀ·lel al riu Ebre, regalant-nos unes imatges memorables.
El punt negatiu d’aquesta carretera Ć©s que nomĆ©s s’hi pot accedir des de Benifallet o des de Tortosa, i entre aquesta ciutat i Tivenys tenim uns 10 kilĆ²metres rectes, plans i sense mĆ©s interĆ©s que veure el canal de l’esquerra del riu al nostre costat. De tota manera el tram revirat compensa de sobres aquest peatge.
La carretera que uneix Miravet amb gairebĆ© Horta de Sant Joan, i que passa per El Pinell de Brai Ć©s forƧa divertida, perĆ² irregular.
Podem dir que aquesta carretera tĆ© tres trams on es concentren les corbes, forƧa tancades, amb altres que sĆ³n prĆ cticament rectes. Els trams de corbes sĆ³n divertits i Ć©s el motiu pel que la carretera es guanya la etiqueta de Revirada.
Un cop a El Pinell de Brai mereix especial atenciĆ³ el Celler Modernista, que Ć©s visitable i que ens recordarĆ tambĆ© al de Gandesa.
Tot i tenir sempre els dos carrils ben diferenciats, aquests sĆ³n estrets, i podem trobar-nos camions o maquinĆ ria agrĆcola, de manera que cal tenir-ho en compte quan circulem per aquesta via.
La carretera que uneix Garcia amb El Molar Ć©s una carretera terriblement divertida, molt fluĆÆda, en que constantment estem traƧant corbes amb un somriure a la cara.
Com sol passar a la zona, l’estat de l’asfalt Ć©s molt bo, per altra banda disposem de carrils separats i molt poc trĆ nsit, que juntament amb la bona visibilitat la fa ideal per anar en moto.
La Figuera Ć©s un municipi del Priorat, connectat amb El Molar per una banda i amb la T-714 per l’altra. Es troba dins del massĆs muntanyenc, i aixĆ² fa que aquesta carretera sigui senzillament excepcional.
En cap moment Ć©s dolenta, perĆ² el millor sense cap dubte ens ho trobarem des del municipi de La Figuera i el final de la carretera, en direcciĆ³ a La Bisbal de Falset.
Es tracta d’una carretera estreta i revirada, una carretera d’alta muntanya, perĆ² amb la conservaciĆ³ de les carreteres del Montsant.
Les vistes sĆ³n tambĆ© excepcionals, cosa que combinada amb el traƧat lent i revirat fa que gaudim d’aquesta carretera amb tots els sentits.
Aquest camĆ uneix el PantĆ de Terradets amb Artesa de Segre (de fet ens deixa a pocs kilĆ²metres).
PodrĆem dividir-lo en dues parts. La primera, l’autĆØntica Parrada, Ć©s la que ens trobarem entre el PantĆ de Terradets i Vilanova de MeiĆ . Durant aquest trajecte la carretera Ć©s estreta, sense separaciĆ³ de carrils, i estĆ mal asfaltada, perĆ² alhora Ć©s quan ens oferirĆ les millors vistes i els racons mĆ©s memorables del trajecte.
Ćs un tram que cal fer poc a poc, en segona i sense accelerar massa, per poder gaudir-ne completament. Fins i tot quan passem per Sant MartĆ de Barcedana hi trobarem l’hotel Can Roca, on podem arturar-nos a dinar o fins i tot fer nit.
A partir de Vilanova de MeiĆ , la carretera ja tĆ© dos carrils, amb un ample suficient i un traƧat i conservaciĆ³ que la fan fluĆÆda i divetida. Per aquest motiu recomanem fer aquest trajecte des del PantĆ a Artesa, de manera que anem de pitjor a millor, pel que fa a l’estat de la via.
El Coll de Comiols Ć©s la C-1412b, que ens portarĆ des de Ponts fins a Isona. Travessarem bonics paisatges sempre amb una via amb un bon ample i en bon estat de manteniment, ademĆ©s de tenir poc trĆ nsit. Tot i mantenir la mateixa nomenclatura podem diferenciar dues parts fĆ cilment.
La primera part ens portarĆ fins Folguer, moment en quĆØ la carretera es troba amb la que ve des d’Artesa de Segre. Durant aquest tram la carretera Ć©s molt fluĆÆda, amb alguns trams rectes i corbes que podrem gaudir amb comoditat.
La segona part Ć©s senzillament espectacular, probablement la mĆ©s divertida de la zona. Ens trobarem amb corbes molt ben traƧades i fluĆÆdes, ni excessivament rĆ pides ni excessivament tancades, tot i que sĆ sĆ³n mĆ©s exigents que les d’abans, tambĆ© compten amb un asfalt encara millor. Just al costat del Coll de Comiols hi ha un espai on podrem aturar-nos i contemplar la plana que s’extĆ©n als nostres peus.
La carretera que uneix El Pont de Suert i La Pobla de Segur Ć©s tan variada com irregular.
Les vistes que ens trobarem sĆ³n lĆ²gicament fantĆ stiques, en aquest cas no creuem un sinĆ³ dos ports de muntanya, el de Llevata i el de Perves.
Tant el traƧat com l’estat de conservaciĆ³ sĆ³n molt diferents segons el punt on ens trobem. Podem passar d’una carretera amb corbes obertes a la zona mĆ©s propera a La Pobla de Segur a zones mĆ©s estretes i amb un asfalt en pitjor estat a la zona intermitja, on les corbes tambĆ© sĆ³n mĆ©s tancades i tenim millor traƧat i ferm quan ens tornem a apropar a El Pont de Suert. AixĆ² Ć©s el que fa que deixem les puntuacions d’Estat i TraƧat en un punt intermig, perquĆØ passariem de dues a quatre estrelles segons el punt.
Potser el punt mĆ©s negatiu d’aquest trajecte Ć©s el trĆ nsit. Aquesta carretera Ć©s l’Ćŗnica que uneix l’Alta RibagorƧa i el Pallars JussĆ , i ens podem creuar, ademĆ©s de cotxes,Ā camions articulats, que ocuparan tota l’amplada de la via i cal que anem amb compte.
El trajecte entre Olot i Ripoll Ć©s un dels mĆ©s divertits que ens ofereixen les muntanyes pirenaiques. Definiria el concepte de carretera fluĆÆda com poques altres. Les corbes sĆ³n prou tancades per sentir-les i traƧar-les una rere l’altra.
Tot aixĆ² envoltats de muntanyes boscoses i amb un ferm en bon estat i els carrils separats, que fan que puguem gaudir-ne plenament.
Quan passem per Vallfogona del RipollĆØs podrem veure l’edifici que ocupava l’anyorat Mr Bikers
La Carretera de Cambrils no tĆ© els carrils separats i no Ć©s gaire ampla, ademĆ©s l’asfalt no estĆ en gaire bon estat, sense arribar per aixĆ² a ser problemĆ tica. Ćs per tant molt recomanable prĆ©ndre-nos-la amb calma.
Hi ha un motiu mĆ©s important encara per fer aquest camĆ passejant. Probablement ens trobem amb la carretera amb les millors vistes de tot el territori catalĆ . No es tracta de que en algun punt tinguem una vista espectacular, sinĆ³ que durant prĆ cticament tot el recorregut veurem paisatges que ens convidaran a aturar-nos i fotografiar-los. Tindrem des de muntanyes de roca viva i abrupta on s’endinsen els tĆŗnels que travessarem excavats a pic i pala, passant per paisatges mĆ©s verds entre muntanyes, fins veure’ns en una carretera que voreja un penya-segat amb una infinita extensiĆ³ de terreny davant nostre. AixĆ² i mil detalls mĆ©s fan que aquesta carretera, per gaudir-la de veritat, es tingui que fer lentament i assaborint cada racĆ³
Malauradament el poc trĆ nsit que hi ha en aquesta carretera fa que alguns vagin per ella de forma francament temerĆ ria (tant amb dues com amb quatre rodes). Ćs molt important anar amb precauciĆ³ i no envair l’espai del sentit contrari de la marxa.
El Port de la Bonaigua era l’Ćŗnic accĆ©s a la Vall d’Aran fins que es va inaugurar el TĆŗnel de Vielha. Ćs una carretera amb unes incomparables vistes i amb un bon ample i asfalt. Les seves dues vessants son molt diferents.
La vessant que ens duu a Vielha recorre la pendent de forma longitudinal, baixant mica en mica i passant per molts nuclis. Trobem un punt en quĆØ la carretera Ć©s estreta i fa uns girs de 180 graus, que seria el pitjor punt d’aquesta via. Un cop arribats a dalt trobarem el Port de la Bonaigua, on tenim l’accĆ©s a les famoses pistes d’esquĆ de Baqueira, i on ens podem aturar i gaudir de les vistes.
La vessat oriental, que ens condueix a Esterri d’Ćneu baixa d’una forma molt mĆ©s pronunciada, amb una consecuciĆ³ de corbes molt divertida i en bon estat que Ć©s un goig de fer. De fet val la pena pujar al Port per aquesta vessant i tornar a baixar pel mateix lloc. Com en l’altre cas hi ha un punt en quĆØ la carretera Ć©s mĆ©s estreta i ja no separa carrils, perĆ² encara hi podem circular amb comoditat.
Tot i haver-hi trĆ nsit, hi ha forƧa llocs on podem avanƧar i generalment els cotxes no sĆ³n impediment per gaudir d’aquest mĆtic port de muntanya.
El Port del CantĆ³ discorre entre Adrall i Sort, i podrĆem dividir-lo en tres parts. En general el traƧat Ć©s bo, perĆ² l’estat de l’asfalt tot i no ser dolent no Ć©s tan bo com hauria de ser-ho per el traƧat i la velocitat a la que convida a fer les corbes.
La part mĆ©s propera a Sort Ć©s rĆ pida, de corbes constants i ben traƧades, i ens obsequiarĆ amb unes vistes espectaculars de la zona.
La part central Ć©s avorrida, estĆ formada per llarguĆssimes rectes que ens podrien convidar a cĆ³rrer mĆ©s del que caldria, i que Ć©s un bon moment per deixar passar a aquells que els preocupa mĆ©s la velocitat que gaudir de les corbes, millor trobar-nos-els a les rectes i poder gaudir de les corbes amb comoditat.
La tercera part Ć©s tambĆ© mĆ©s revirada, i tambĆ© ens ofereix unes grans vistes. Les corbes sĆ³n mĆ©s tancades que a la zona de Sort, i sobretot passat Avellanet ens trobarem un tram de carretera molt revirat i amb forƧa pendent, de manera que cal anar amb compte, o ens trobarem fent un test als nostres frens en alguna entrada a corba. Per aquest motiu recomanem fer aquesta carretera en sentit Sort.
La carretera de Les Lloses Ć©s una via revirada i fluĆÆda, que podem fer tota l’estona jugant amb l’accelerador i la retenciĆ³ del motor. Els carrils estan separats, l’asfalt Ć©s en bones condicions i podrem gaudir d’unes bones vistes de la vall que s’estĆ©n al nostre costat entre Berga i Ripoll.
Aquesta ruta estĆ pensada per fer-se en etapes de diversos dies. En aquesta categoria s’inclouen les rutes que sĆ³n de mĆ©s de 2 dies (que s’agrupen en la categoria Cap de Setmana) fins a una setmana.
Les rutes es publiquen en una etapa per article, i tots ells inclouen referĆØncies a la resta d’articles de la ruta complerta, per afavorir la seva utilitzaciĆ³ per trams.
Ruta amb una durada de mƩs de 6 hores. La durada de les rutes correspon a temps en moviment, sense tenir en compte les parades per menjar, etc.
En aquesta classificaciĆ³ s’aplica un marge de 15 minuts, per tant en aquesta classe hi trobarem rutes que puguin durar des de 4 hores i 45 minuts en endavant.
Aquesta Ruta recorre una distĆ ncia de entre 300 i 400 km. Aquesta distĆ ncia Ć©s des del punt de trobada fins al final de ruta marcat en la mateixa.
En aquesta classificaciĆ³ s’aplica un marge de 15 kilĆ²mtres, per tant en aquesta classe hi trobarem rutes que puguin tenir des de 285 fins a 415 km de recorregut.
Hi ha qui diu que les coses bones costen d’aconseguir. Si traduĆÆm aquest principi als llocs on podem anar en moto, diria que aquesta Ć©s la definiciĆ³ de una Parrada. I per quĆØ aquest nom? Del Parre (no us perdeu el seu Instagram), una de les tres potes sobre les que se sustenta aquesta web, i que gaudeix especialment portant els seus amics per carreteres estretes, mal asfaltades, amb grava… perĆ² que a canvi et duen a llocs que d’altra manera seria impossible descobrir.
La GI-400 uneix Das amb la Collada de Toses, passant per Masella i La Molina, on lĆ²gicament s’interromp la fluĆÆdesa de la carretera.
Sobre el paper aquesta carretera Ć©s magnĆfica, i de fet realment ho Ć©s, amb un perĆ². TĆ© un traƧat extraordinari, carrils amples i separats, corbes constants i no excessivament tancades i unes bones vistes en tot el recorregut, fins i tot els talĀ·lussos de la carretera estan fets de blocs de pedra que la fan mĆ©s bonica encara.
El perĆ² Ć©s que l’asfalt no acaba de donar la confianƧa que esperaria d’una carretera d’aquestes caracterĆstiques. Cal afegir que estem circulant tota l’estona per la cara nord de la muntanya, la obaga, i per tant sobretot als mesos d’hivern hi tindrem humitat i fins i tot glaƧ a primera hora, que contribueix a reforƧar aquesta desconfianƧa en l’asfalt.
De tota manera , si ho tenim present Ć©s una carretera magnĆfica per gaudir-la, i un canvi de registre refrescant del reste de carreteres que hi ha a la zona.
El Coll de Merolla (1090 m) uneix CampdevĆ nol i La Pobla de Lillet a travĆ©s d’un traƧat dels mĆ©s revirats del principat.
L’estat de conservaciĆ³ Ć©s bo, i el traƧat si tenim en compte el tipus de carretera que Ć©s, molt torturada Ć©s bo, ja que tenim els carrils separats en tot moment i l’amplada ens permet creuar-nos amb altres vehicles sense problemes.
Ćs precisament per el tipus de carretera que Ć©s que el paisatge esdevĆ© secundari, ja que estarem permanentment pendents de la segĆ¼ent corba de la carretera. TambĆ© per aquest motiu, tot i no haver-hi gaire trĆ nsit, en cas de trobar-nos-en, ens serĆ molt difĆcil avanƧar-lo.
En resum, una carretera deliciosa per aquells que gaudim traƧant corbes constantment i enllaƧant-les una rere l’altra
Aquesta ruta o aquest indret Ć©s d’interĆØs natural, pot tractar-se d’un salt d’aigua, unes coves o qualsevol altre element de la naturalesa que el faci especial.
El Coll de la Creueta (1888m) passa a tocar del pic de PuigllanƧada, i uneix la Collada de Tosses i La Molina amb La Pobla de Llillet, passant per Castellar de n’Hug i les Fonts del Llobregat.
Si fem aquesta carretera en sentit descendent tindrem, tot just coronar el coll, unes vistes increĆÆbles. De fet Ć©s espectacular el moment en que passem el cim i s’obren davant nostre aquests paisatges. No nomĆ©s aixĆ², les vistes es van succeĆÆnt al llarg de la carretera, no nomĆ©s a la seva part mĆ©s alta, tambĆ© arribant a La Pobla de Lillet hi tindrem un episodi amb unes vistes memorables.
Un altre atractiu Ć©s el municipi de Castellar de n’Hug i les Fonts del Llobregat, que prou mereixen una aturada per recorrer-los.
El traƧat Ć©s forƧa correcte. Les corbes no sĆ³n excessivament tancades, l’ample Ć©s correcte, com l’estat de conservaciĆ³ del ferm, i el trĆ nsit sol ser escĆ s. Ā
Una carrerera revirada estĆ formada per corbes tancades i seguides. No Ć©s una carretera per cĆ³rrer sinĆ³ per gaudir d’ella amb tranquilĀ·litat traƧant les corbes.
Una carretera no Ć©s rĆ pida per tenir llargues rectes, ho Ć©s perquĆØ les corbes sĆ³n llargues i constants, i quan s’entra a la corba i es tĆ© la moto a lloc es pot accelerar i notar cĆ³m la roda posterior s’enganxa a l’asfalt portant-nos a la sortida de la corba, per tornar a comenƧar.
Hi ha carreteres que estan molt ben traƧades, ni rĆ pides ni lentes, senzillament fluĆÆdes. Les corbes se succeeixen de forma natural. Aquest tipus de carreteres Ć©s especialment divertit per als que gaudeixen ballant amb la moto.
Des d’aquĆ es tĆ©nen unes vistes extraordinĆ riament espectaculars. Podem parlar de miradors o de llocs que per sĆ mateixos sĆ³n un escenari singular. Les bones vistes no sempre sĆ³n cap a l’exterior, de vegades tambĆ© lles trobem cap a un mateix.
Estem davant d’un lloc especialment recomanable per menjar, ja sigui per la qualitat del seu menĆŗ, la decoraciĆ³ del lloc i la idoneĆÆtat per anar-hi en moto, sobretot si viatgem en grup.
Aquest Ć©s un lloc amb un interĆØs cultural, com ara un museu o monestir, o monuments i llocs d’especial importĆ ncia cultural.
En aquest indret s’hi pot acampar. Ja pot ser un refugi de muntanya o una zona d’acampada, perĆ² no Ć©s un camping comercial (tot i que alguns refugis estan guardats i Ć©s necessari fer un pagament per acampar-hi)
Les Terres de l’Ebre comprenen les comarques del Baix Ebre, el MontsiĆ , la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
La zona geogrĆ fica del Camp de Tarragona agrupa sis comarques: el Alt Camp, el Baix Camp, el Baix PenedĆØs, la Conca de BarberĆ , el Priorat i el TarragonĆØs.
La zona Barcelona comprĆØs les comarques del VallĆØs Oriental, VallĆØs Occidental, el Maresme, el BarcelonĆØs, el Baix Llobregat, l’Alt PenedĆØs i el Garraf.
Aquesta zona abarca les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta RibagorƧa, la Cerdanya, el Pallars JussĆ , el Pallars SobirĆ i la Vall d’Aran.
Aqui trobarem set comarques de la provincia de Girona: l’Alt EmpordĆ , el Baix EmpordĆ , la Garrotxa, el GironĆØs, el Pla de l’Estany, el RipollĆ©s i la Selva.
Dins d’aquesta zona es troben l’Anoia, el Bages, el BerguedĆ , el MoianĆØs, Osona i el SolsonĆ©s. Aquesta zona es nodreix de la part interior de les provĆncies de Girona, Lleida i Barcelona.
La zona de Lleida la conformen les Garrigues, la Noguera, el Pla de l’Urgell, la Segarra, el SegriĆ i l’Urgell.
Aquesta Ruta recorre una distĆ ncia de entre 100 i 200 km. Aquesta distĆ ncia Ć©s des del punt de trobada fins al final de ruta marcat en la mateixa.
En aquesta classificaciĆ³ s’aplica un marge de 15 kilĆ²mtres, per tant en aquesta classe hi trobarem rutes que puguin tenir des de 85 fins a 215 km de recorregut.
Aquesta Ruta recorre una distĆ ncia de entre 200 i 300 km. Aquesta distĆ ncia Ć©s des del punt de trobada fins al final de ruta marcat en la mateixa.
En aquesta classificaciĆ³ s’aplica un marge de 15 kilĆ²mtres, per tant en aquesta classe hi trobarem rutes que puguin tenir des de 185 fins a 315 km de recorregut.
Aquesta Ruta recorre una distĆ ncia de fins a 100 km. Aquesta distĆ ncia Ć©s des del punt de trobada fins al final de ruta marcat en la mateixa.
En aquesta classificaciĆ³ s’aplica un marge de 15 kilĆ²mtres, per tant en aquesta classe hi trobarem rutes que puguin tenir fins a 115 km de recorregut.
Una Ruta Ć©s un recorregut amb un punt de trobada on podrem fer benzina i un cafĆØ, i uns trams de carretera, cadascĆŗn amb la seva descripciĆ³. Sempre hi ha algun lloc on poder menjar i on poder repostar cada 100 km aproximadament.
Si la Ruta passa per algun lloc que s’ha publicat com DestĆ tambĆ© surt destacat a l’entrada.
Un DestĆ Ć©s un lloc puntual amb un atractiu especial.
Pot tractar-se des d’un restaurant especialment recomanable per menjar, un mirador, un museu o qualsevol altre indret que desperti un interĆ©s especial
Ruta amb una durada de fins a 2 hores. La durada de les rutes correspon a temps en moviment, sense tenir en compte les parades per menjar, etc.
En aquesta classificaciĆ³ s’aplica un marge de 15 minuts, per tant en aquesta classe hi trobarem rutes que puguin durar fins a 2 hores i 15 minuts.
Ruta amb una durada de entre 2 i 4 hores. La durada de les rutes correspon a temps en moviment, sense tenir en compte les parades per menjar, etc.
En aquesta classificaciĆ³ s’aplica un marge de 15 minuts, per tant en aquesta classe hi trobarem rutes que puguin durar des de 1 hora i 45 minuts fins a 4 hores i 15 minuts.
Ruta amb una durada de entre 4 i 6 hores. La durada de les rutes correspon a temps en moviment, sense tenir en compte les parades per menjar, etc.
En aquesta classificaciĆ³ s’aplica un marge de 15 minuts, per tant en aquesta classe hi trobarem rutes que puguin durar des de 3 hores i 45 minuts fins a 6 hores i 15 minuts.
La carretera de Prades Ć©s una via estreta, molt revirada i amb perfil de carretera d’alta muntanya. L’asfalt (com a tota la zona) Ć©s excelĀ·lent.
Aquest recorregut ens obsequiarĆ amb unes increĆÆbles vistes, sobretot si el fem de baixada. Hi ha qui diu que en un dia clar es pot veure el Pedraforca des d’aquĆ.
Aquesta Ć©s una carretera per assaborir sense presses, gaudint de les seves tancades corbes i les excelĀ·lents vistes, fins i tot tenim una Ć rea de descans just on comenƧa l’ascens.
Per acabar s’ha de tenir en compte que aquesta cara de la muntanya Ć©s a la obaga, i que per tant la neu i el gel hivernals sĆ³n habituals en aquest lloc.
Ā
La carretera C-1415a es una via de corbes molt ben traƧades i enllaƧades que la fan molt divertida, l’asfalt tot i no ser excepcional Ć©s correcte i no ens farĆ perdre confianƧa, ens trobarem amb molts vehicles en ambdĆ³s sentits, perĆ² tractant-se d’un tram tan curt com aquest no podem donar-li massa importĆ ncia a aquest aspecte.
