El Cap de Creus i Cadaqués

Si considerem Catalunya un triangle, aquest és un dels seus vèrtex. El punt més oriental de la península, on el Pirineu s’endinsa en el Mediterrani. El Cap de Creus. Punt d’inici i final d’una de les rutes més clàssiques, la transpirenaica, i un destí en moto imprescindible per qualsevol que gaudeixi de les dues rodes, del mar, i de la Costa Brava.

Cóm arribar-hi

Podem anar al Cap de Creus des de dos llocs: Roses o Port de la Selva. Ambdues carreteres són molt divertides per fer en moto, tot i que la de Roses és més fluïda i un pèl més ampla, i la del Port de la Selva està formada per corbes més tancades.

És curiós serpentejar per aquestes carreteres i pensar que estem a escassa distància del mar, ja que prou bé podríen ser carreteres del Pirineus que, de fet, moren en aquest indret, enfonsant-se sota el mar.

Sigui quin sigui l’origen que haguem triat, anirem a parar a una petita rotonda des de la qual arrenca la carretera que ens durà a Cadaqués, i des d’allà al far.

Cadaqués

Al Cap de Creus només s’hi arriba des de Cadaqués, que al seu temps també és un destí que mereix aturar-nos-hi o fer-hi escala. És un poble molt lligat a la figura de Salvador Dalí.

Cadaqués combina el fet de ser un petit poble amb una costa abrupta, on tot és pujada i minúscules cales, però el millor són els carrers i places que podrem gaudir caminant o amb la moto a escasos metres del mar. Al respecte s’ha de dir que si entrem a Cadaqués i ens dirigim al casc antic, quan arribem a la Plaça del Passeig, just davant el mar, hi ha un grandíssim aparcament per motos privilegiat, de manera que podem deixar la moto directament al que podríem dir que és el millor lloc del poble.

Un cop allà no ens faltaran terrasses en prendre alguna cosa, restaurants i fins i tot hotels on passar la nit i gaudir de Cadaqués amb tranquil·litat.

El Cap de Creus

Però anem al Cap de Creus, que és del que es tracta. A la mateixa rotonda on arribem a Cadaqués podem seguir les indicacions que finalment ens duran al Cap.

El camí és estret, sense carrils separats i amb un asfalt que no és gaire bo, encara que no arriba a ser una Parrada. És un camí que es fa lentament, sobretot per que les vistes que tindrem ens conviden a gaudir-les poc a poc, ja que està farcit de petits racons que tal com descobrim desapareixen.

El Far del Cap de Creus

A la fi del nostre trajecte hi trobarem el Far del Cap de Creus. Ja el 1385 hi existia una torre de guaita en aquest indret, que va ser reconstruïda en vàries ocasions fins que el 1847 es va decidir establir un far en aquest indret. Aquest es va inaugurar el 1853, sent el segon far més antic de Catalunya.

Aquest far encara avui segueix en actiu, ja no llueix els colors blau i roig que l’identificaven a principis del Segle XX, sinó que és un edifici completament blanc, encara en actiu.

Les vistes des d’aquest punt són privilegiades. Contemplar la Mediterrània al voltant nostre, estant en un sortint rocós com aquest, que crea petites cales als nostres peus és un veritable privilegi.

Fer un cafè

Al mateix edifici del Far hi trobarem un bar. Sempre que hi passo m’hi he d’aturar un fer un cafè i assaborir-lo lentament gaudint d’aquell indret. El cafè és car, i dista força de ser el millor que hagi provat, però és d’aquells casos en que l’escenari ho és tot.

El Restaurant

Un xic més terra endins hi ha un altre edifici de color terrós, on hi podem trobar el Restaurant Cap de Creus. Aquest ja és un lloc més car on menjar, amb una estètica cuidada, on recomanem reservar si hi tenim pensar d’anar-hi.

Ademés, al Cap de Creus…

Aprofitant que aquest article es publica un primer de gener, m’agradaria comentar que un amic meu, en David, amb el seu grup tenen el costum d’anar a aquest punt per veure sortir el sol la nit de cap d’any, converint-se així en els primers en veure la sortida del Sol. Espero un any poder afegir-m’hi.

Galeria d’imatges del Cap de Creus

Related posts

Leave a Comment