Prova Suzuki V-Strom 1050 (2020)

La DR BIG vs ser una moto icònica que representava la proposta de Suzuki per el segment Maxi Trail. Avui en dia aquest segment ha evolucionat cap a la polivalència, però això no impedeix que la Desert Express serveixi com a inspiració per la nova versió de la trail,de Suzuki. Gràcies al concessionari oficial Motos Carbó de Castelldefels hem pogut fer aquesta prova de la Suzuki V-Strom 1050, de la qual us en presentem les nostres impressions.

Disseny

Suzuki aposta per un disseny inspirat en la mítica DR BIG on dominen línies rectes, el bec (element que  ara és un element comú en gairebé totes les trail que va introduir Suzuki) esmolat i unit al dipòsiti l’icònic far rectangular.

El resultat és una moto carismàtica, amb disseny actual, imponent, però no exagerada.

Ergonomia

La V-Strom 1050 és una moto alta, com li correspón a una trail, però és molt estreta de cintura. Això fa que asseguts en ella arribem còmodament al terra amb ambdós peus, tot i tenir el seient a 855 mm d’alçada.

Tot en aquesta moto està senzillament al seu lloc. La posició és relaxada, el pilot està erigit, assegut amb les cames rectes, i els braços en horitzontal. Cal destacar que les estriberes poden regular-se en alçada fins a 20 mm i es podem avançar fins a 10 mm.

I el paquet?

La posició del paquet és molt similar. Les cames queden a l’alçada de la cadera del pilot, però això no dificulta la conducció de la moto, com ja veurem més endavant. Sha de dir que el seient del passatger és molt alt, i que pot suposar una dificultat per pujar-hi, sobretot si la moto duu les maletes, però no ho és més que en altres motos del segment.

Equipament

Aquesta moto té dues versions, la bàsica i la XT. En aquesta prova de la V-Strom ens referirem a la versió bàsica, i posteriorment explicarem les diferències amb la XT.

Suzuki ha introduït en aquest model el accelerador electrònic ride by wire. Això permet que aquesta moto ofereixi 3 modes de conducció, que és un concepte molt interessant. No es tracta de variar la potència del motor sinó de quina manera reacciona al puny. En el mode A la moto reacciona immediatament a les nostres instruccions, mentre que els modes B i C afegeixen progressivitat evitant que la resposta sigui brusca, i repercutint també en el consum. Es tracta de fet del mateix concepte del SDTV (Suzuki Dual Throttle Valve) que ja equipaven els models de Suzuki. En el meu cas vaig trobar que el mode B assegurava la proporció perfecta entre immediatesa i progressivitat.

La V-Strom 1050 també compta amb un control de tracció regulable en 3 nivells i desconnectable. Se n’afegeix doncs un al model anterior. La pantalla és completament digital i ens aporta tota la informació necessària de forma clara i legible. El disseny té un aire retro, recorda el clàssic rellotge circular amb tota la informació addicional al quadrant inferior dret.

En marxa!

Si una cosa es pot dir d’aquesta moto és que fàcil de conduir. Tot en la V-Strom 1050 se sent molt natural. Des de les vibracions del seu motor bicilíndric, que li donen personalitat però no son en cap cas molestes, la posició de tots els seus elements, com el seu comportament. 

En ciutat

La V-Strom 1050 és una moto llarga, com totes les trail, però la facilitat amb que s’arriba al terra fa que ens sigui molt fàcil maniobrar amb ella en parat, i no es fa difícil de moure a velocitats baixes.

Per carretera

A la nostra prova la Suzuki V-Strom 1050 es va mostrar una moto molt àgil. Només amb insinuar el moviment amb el cos la moto entra fàcilment a qualsevol corba, sense haver d’empènyer amb les estriberes o el manillar.

Tot el conjunt davanter és molt sòlid i aporta molta precisió en la direcció i una frenada força potent. Cal destacar que la roda davantera de 19 polzades la fa una moto vàlida tant per l’asfalt com per pistes, més encara si parlem de la versió XT, que equipa llandes de radis.

El seu motor bicilíndric en V a 90° té una resposta molt bona i lineal des de molt baixes revolucions.  A la nostra prova la Suzuki V-Strom 1050 se sent molt còmoda a baixes voltes, entre les 3000 i les 6000 revolucions aproximadament. El motor permet arribar molt més enllà, però passat aquest punt sí és perd una mica la finura I apareixen més vibracions.

En carreteres revirades podríem pensar que la roda de 19 polzades i la llargada de la moto la fan dropa, però la agilitat del seu xassís i la resposta del motor en sortir de la corba compensen aquestes característiques inherents a una Trail con aquesta.

Tractant-se de una 1000, aquest motor no demana jugar gaire amb les marxes, però em vaig sentir més còmode fent-ho, cosa que la feia molt més eficaç a l’entrada a corba i divertida. Al respecte és destacable la suavitat de l’embragatge hidràulic

De ruta

No cal dir que les trail són les actuals ruteres per excel·lència, i aquesta no n’és cap excepció. La ergonomía és còmoda i la protecció aerodinàmica que proporciona la pantalla, fins i tot a la seva posició més baixa, és més que suficient.

Per les llargues carreteres troben molt útil el control de creuer que incorpora la versió XT.

De cara a l’equipatge, la moto ja té les esperes per incorporar les maletes oficials, que poden ser les urbanes que ja equipava la V-Strom 1000 o les adventure d’alumini. A diferencia del que passa amb altres Maxi Trail, com que té el tub d’escapament prou baix, la V-Strom 1050 pot portar dues maletes laterals iguals, obtenint així una gran capacitat de càrrega.

La versió XT

En què és diferent la XT a la versió bàsica? En pràcticament tots els aspectes la V-Strom 1050 XT és superior.

El primer i més evident és l’electrònica. Suzuki sempre ha tingut una manera pròpia d’enfocar la tecnologia, sense desplegaments superflus, sinó centrant-se en allò que és important i realment fa la moto millor.

En aquesta línia les prestacions que s’han anomenat la V-Strom 1050 XT afegeix el control de creuer i un conjunt d’ajudes en la frenada. En aquesta versió la centraleta actua sobre els frens ajudant a la frenada en diferents situacions com dins d’una corba amb el ABS i la frenada combinada, en baixada o fins i tot manté la moto parada en pujada sense que haguem de prémer el fre, alliberant-lo quan iniciem de nou la marxa. Tots aquests elementsfan que la Suzuki V-Strom 1050 XT sigui la moto més tecnològica produïda a Hamamatsu.

La V-Strom 1050 XT està plena de detalls premium que afegeixen qualitat a la moto. A part de les llandes de radis, la XT llueix decoracions diferents, que recorden les que la DR BIG portava al Dakar, i va equipada amb parabrises ajustable sense eines, intermitents LED, el pilot posterior transparent, i fins i tot els retrovisors tenen una incrustació metàl·lica amb el nom SUZUKI, i la pantalla digital, tot i tenir el mateix disseny, és LCD i mostra la informació en blanc sobre el fons fosc, que la fa més moderna i elegant.

Conclusions

Sí el segment Maxi Trail es ven habitualment com una gamma polivalent, en la Suzuki V-Strom 1050 d’aquesta prova hi trobem un dels millors exemples.

La versió bàsica ja és una gran mostra del que és una moto ben feta. L’ergonomia, l’agilitat del seu xassís, la fermesa del tren davanter, el més que provat motor en V i la encertada estètica alhora retro i actual són valors innegables de la V-Strom 1050.

La versió XT ademés hi afegeix uns detalls de qualitat en els acabats i tot un equipament tecnològic que culminen aquestes virtuts.

Imatges de la V-Strom 1050

Més Informació

Per obtenir més informació sobre la Suzuki V-Strom 1050, preu, color, fitxa tècnica i complements podeu visitar la pàgina específica o la web de Suzuki.

Related posts

Leave a Comment