Carcassona és un destí obligat. Es tracta d’una ciutat a la regió francesa d’Occitània, famosa per la seva ciutat fortificada i el seu passat com a baluart dels Càtars, també coneguts com els Homes bons. A Catalunya en Moto plantegem aquesta ruta en moto de cap de setmana a Carcassona de manera que passem per diferents castells relacionats amb els Càtars, i per tant amb Carcassona. De fet a aquesta ruta en moto també la podríem anomenar una Ruta Càtara.
Abans de començar.
A diferència d’altres rutes de cap de setmana, aquesta està formada per dues tandes de prop de 6 hores, de manera que no és possible condensar-la en un únic dia. Més encara si volem visitar algun dels castells del recorregut o si volem fer la Parrada, que també n’hi ha, per afegir algun punt singular i un xic més d’aventura al viatge.
Val la pena comentar que quan ens endinsem a França passarem per una zona força freda, sobretot a primera hora del matí, fins i tot a l’agost. Mai està de més dur alguna peça de roba o folre per si ens hem d’abrigar.
Donat que en aquesta ruta entrem en territori francès, seria recomanable tenir en compte els consells que s’expliquen a l’article França en Moto: Guia Bàsica, si no us coneixeu aquest país i els seus costums, les seves carreteres, i el gravillon (odio el gravillon). D’aquesta manera us podreu centrar únicament en gaudir del viatge.
Comencem!
El punt de partida d’aquesta ruta en moto a Carcassona és la benzinera que trobem a l’accés a Ripoll amb la C-17. Allà també hi tenim una cafeteria on podem fer temps mentre esperem. Donada la durada de la ruta recomanem que no es quedi gaire tard en aquest punt. Els horaris a França són més matiners que els nostres i podríem trobar-nos fent tard a tot arreu. És important fer benzina aquí ja que els preus francesos són força més elevats que a casa nostra.
El primer que ens trobarem és la mítica Collada de Toses, que farem de camí cap a Puigcerdà. Aquesta carretera sempre és un bon inici de ruta i ens ajuda a escalfar el cos i els ànims de cara a la ruta que tenim per davant.
Un cop a Puigcerdà haurem de travessar la ciutat en direcció Bourg-Madame. Si no hem fet benzina abans, recordeu de fer-ho aquí.
Le matin (el matí)
Un cop a França només hem de seguir la N-116 per la que accedim uns 20 kilòmetres fins que arribarem a una rotonda on hi haurà al mig un monument que sembla l’entrada d’una església i on ens haurem de desviar per agafar la D-118 en direcció Bolquera. Poc més endavant trobarem una altra rotonda on haurem de sortir a la dreta per seguir la D-118, cap a Quillan.
La primera part d’aquesta carretera no té especial interés. Es troba en bon estat i sempre tindrem els dos carrils (cosa no tan habitual aquí). A mà esquerra de seguida trobarem el Llac de Matamala. Poc més tard travessarem Formiguera i trobarem la primera carretera realment interessant de la nostra ruta.
La D-118 és realment una carretera fantàstica. De les poques que té tota l’estona dos carrils ben separats, i que té dues parts ben diferenciades. En la nostra ruta primer farem un descens a través d’una part boscosa i revirada.
Just quan la D-118 canvia de costat del riu i passem de tenir-lo a l’esquerra a que aquest estigui a la nostra dreta trobarem la primera oportunitat per visitar un castell càtar: el Castell de Usson.
Posteriorment viatjarem a tocar d’un penya-segat que tindrem a la nostra esquerra mentre el riu Aude va transcorrent a la nostra dreta. Trobarem en aquest tram unes vistes espectaculars i una carretera que és molt divertida.
La D-118 desemboca a les Gorges de Saint Georges. Un pas tan estret que està regulat amb un semàfor perquè dos vehicles no s’hi poden creuar. És un trajecte tan curt com espectacular, i que ens deixa a la població de Atsat.
Parada i Fonda
Tot just passar les gorges trobem Atsat (Axat). Allà hi tenim una benzinera (ja durem prop de 150 km de ruta) i ens hauríem de plantejar si volem dinar en aquesta zona. Probablement seran quarts d’una o potser la una, i en horari francès comencem a fer tard per dinar.
En cas que tinguem previst dinar en un restaurant, podem aturar-nos a Atsat mateix, que té alguns establiments a la mateixa carretera. A partir d’aquest punt ja serà més complicat trobar poblacions més o menys grans a la nostra ruta en un bona estona.
Una altra opció que tenim és desplaçar-nos fins Quillan (Quilhan), que està a uns 15 minuts de Atsat, i allà recomano el restaurant Le Terminus. Hi ha una oferta prou interessat de Plat du Jour i podem deixar les motos just davant, a l’aparcament de la estació de tren. Ens desviem de la ruta, però tenim comoditat. Si decidim optar per aquesta opció seria important afanyar-nos, ja que la ruta és molt llarga i hi ha moltes coses per veure i no voldrem perdre el temps.
Si en canvi optem per dur entrepà o carmanyola (el que més recomano per aquest primer dia) podem seguir endavant.
Le Soir (la tarda)
Just passat Atsat trobarem una rotonda on girarem a la nostra dreta per seguir la D-117 en sentit Perpinyà. En aquesta part de la ruta visitarem la majoria de castells càtars (fins a quatre) i culminarem la nostra ruta en moto a Carcassona.
Després de només 5 kilòmetres de sortir de Atsat arribarem a La Pradella, i quan estiguem travessant el poble, just abans de creuar un pont, veurem un desviament a la nostra dreta que ens portarà per la D-22 i ja ens anuncia el Castell de Puillorenç.
L’accés al Castell de Puillorenç és a través d’una carretera estreta i en no gaire bon estat, com és habitual, però si la seguim fins al final trobarem una zona per aparcar i unes taules de picnic on podrem dinar al peu del castell.
La Parrada
En aquest moment és quan podem afegir una Parrada a la ruta. Aquesta ens portarà a veure 3 indrets més, però evidentment a través de carreteres estretes. Afegirem també fàcilment una hora més de viatge a la ruta. Pels més valents, només s’ha de prémer el botó.
Continuem la ruta
A partir d’aquí seguirem la D-117 en direcció Perpinyà fins que trobarem les indicacions per desviar-nos a la nostra esquerra per agafar la D-611 en sentit Tuissan (Tuchan). El desviament és molt fàcil de reconèixer perquè tindrem un carril de deceleració a la nostra esquerra, que haurem d’agafar. Un cop haguem pres la sortida hem d’anar amb compte perquè poc després haurem de tornar a desviar-nos i deixar aquesta calçada per seguir en la D-611 cap a Tuissan. Aquesta és també una cosa molt francesa.
Tot seguit trobarem un tram molt divertit amb unes vistes als camps de vinyes als nostres peus i corbes ben traçades que ens portaran a Passiòls (Paziols), tot seguit creuem Tuissan (Tuchan) i poc després ja veurem les indicacions que ens duran al Castell d’Aguilar, la darrera parada abans de Carcassona.
Un cop visitat el Castell d’Aguilar contirnuarem per la D-611 en un tram molt ràpid i refrescant, però haurem d’anar amb compte perquè quan portem uns 25 km la carretera farà una corba a la dreta i ens haurem de desviar a l’esquerra per seguir a la D-611 (ja he dit que això és molt francès). A partir d’aquell punt ja estarem fent el darrer tram de la nostra ruta en moto cap a Carcassona.
Un cop a Carcassona
Carcassona és una ciutat molt turística i on no serà difícil trobar-hi allotjament, ja sigui amb hotels econòmics tipus Formule 1, Ibis Budget, etc fins a hotels dins la mateixa Cité.
Tot i que el reclam principal i el més famós és la Ciutat fortificada de Carcassona (la Cité) si tenim temps paga la pena passejar per el centre de la ciutat i per exemple veure el canal navegable que la travessa.
