Prova Suzuki Hayabusa (2021)

Hi ha motos que són en sí mateixes una intitució. La Suzuki Hayabusa d’aquesta prova n’és una. A Catalunya en Moto vàrem cobrir la seva presentació i en vam fer un reportatge fotogràfic a una de les primeres unitats, que es varen esgotar abans d’arribar als concessionaris.

Avui hem tingut la oportunitat de provar una de les unitats que Suzuki té per aquesta finalitat, gràcies al Concessionari Oficial Motos Carbó de Castelldefels, on també hem pogut comprovar que hi ha una unitat disponible. Amb tanta expectació com ha generat aquesta moto em disposo a provar-la. És per tant, la Hayabusa?

[td_flex_block_5 art_title_pos=”top” info_pos=”bottom” art_excerpt_pos=”bottom” art_audio_pos=”bottom” modules_category=”image” btn_pos=”bottom” hide_audio=”yes” limit=”1″ all_modules_space=”0″ show_btn=”none” image_radius=”10″ video_popup=”” show_vid_t=”none” meta_width=”100%” video_title_color=”#ab250e” show_audio=”none” modules_category_margin=”10px” modules_category_radius=”10″ show_date=”none” title_txt=”#000000″ cat_bg=”#ab250e” modules_divider=”” post_ids=”2845″]

Disseny

Fer una reedició de una moto tan icònica sempre és un repte. En el cas de la Katana, Suzuki i Rodolfo Frascoli ja van demostrar que podien fer una feina excel·lent. La revisió de la Hayabusa ha estat potser més profunda, però manté tots els elements icònics de la moto: les formes arrodonides, els mil rellotges amb tota la informació, la mirada o el doble tub d’escapament. En línies generals la moto s’ha refinat, és més elegant, sense perdre l’aspecte imponent que ens fa saber en una sola mirada que som davant una moto diferent.

La Suzuki Hayabusa manté els aspectes més icònics d’aquest model

Ergonomia

Quan pugem a aquesta moto ja veiem que no és una moto normal. El seient se sent baix, i els semi manillars molt endavant i molt avall. Acostumat a que les motos cada cop tinguin els manillars més alts i amples sorprèn trobar-se amb una configuració així. I això em fa prendre consciència que no estic en una moto qualsevol. Estic fent la prova de la Suzuki Hayabusa, i aquesta moto té molt de caràcter. Més encara quan poso els peus als estreps i noto les cames molt recollides, i el cos em demana acabar d’acoblar-me a la moto i que siguem un. Tot arribarà.

La situació de els controls i els retrovisors és molt encertada

En un primer moment sembla que els braços hagin d’acabar molt cansats, ja que el cos es troba llençat endavant, però no ha estat així. Un cop als comandaments tota la informació de la moto (els quatre rellotges i la pantalla TFT a color) és molt visible i no entorpeix la visió de la carretera. He de destacar en aquest aspecte la posició dels retrovisors. Probablement són els retrovisors més ben situats que m’he trobat fins el moment. Estan gairebé alineats amb els rellotges de la moto i configuren un espai inferior on trobem tota la informació que podem necessitar, mentre que la part superior del nostre camp de visió queda lliure.

Equipament

La Suzuki Hayabusa d’aquesta prova és la punta de llança pel que fa a tecnologia. Comptem amb tot tipus d’ajuts i d’ajusts que ens faran la vida molt més fàcil. I aquesta és una de les característiques més recurrents que trobarem en aquesta moto. Sense perdre’ns en detalls tencològics podem parlar de 3 modes de conducció predeterminats i 3 més de configurables per l’usuari.

En cada mode de conducció es poden regular aspectes com ara el control de tracció regulable en 10 nivells, canvi semiautomàtic regulable en 2 nivells, control anti-wheelie regulable en 10 nivells, 3 modes de entrega de potència o el control del fre motor regulable en 3 nivells. Ademés la moto compta amb altres aspectes com el ABS en corba, frenada combinada en pujada i baixada, control de creuer, limitador de velocitat i altres detalls com un avisador de frenada d’emergència, que activa els warnings si fem una frenada forta per avisar la resta de conductors de la via.

La Pantalla TFT

La pantalla TFT mereix una apartat a banda. Tot i ser objectivament petita té una configuració en la que ens ofereix molta informació de forma molt elegant i entendora, i és la de la imatge següent, manllevada del vídeo de presentació.

Taulell d’instruments de la Suzuki Hayabusa

En aquesta pantalla trobem a la part superior el mode de conducció actual, i en blanc trobem la inclinació de la moto com si es tractés d’un nivell, i on es mostrarà el màxim assolit tant a la dreta com a l’esquerra. A la banda esquerra hi ha un medidor que correspon la posició de l’accelerador. Els dos de la dreta mostren si s’està prement el fre davanter (part superior) o el posterior (part inferior). la línia que trobem al centre de la pantalla ens indica el centre de gravetat de la moto, que s’endarrereix si accelerem i s’avança si frenem. Les dues darreres línies poden ser configurades per mostrar-nos la informació que trobem més rellevant. Això sí, després de tants anys acostumant-nos a tenir sempre la velocitat en un marcador digital es fa estrany haver de tornar a les agulles.

En marxa!

Ara sí, ens posem en marxa. La Suzuki Hayabusa d’aquesta prova és gran i impressiona des de dins i des de fora. Quan ens hi pugem veiem que és gran, i això la fa imponent i ens fa venir ganes d’arribar a la carretera.

En ciutat

Portar la Hayabusa per la ciutat és com tancar un falcó en una gàvia. La moto és llarga i pesada i la configuració dels semi manillars fa que fer girs tancats sigui incòmode. No és de fet un problema de la moto. La ciutat no és lloc per la Hayabusa.

De tota manera s’ha de dir que la moto reacciona perfectament a molt baixes voltes. És d’agrair que un motor tan potent es comporti de manera tan fina a baixes revolucions. Per altra banda l’embragatge hidràulic és una meravella i fa el canvi de marxes molt suau.

En carretera

Un cop a la carretera és quan ens deixem seduir, i aquí és on la Suzuki Hayabusa marca la diferència.

Tan bon punt repenjo la panxa al dipòsit la Hayabusa i jo som un. És difícil d’explicar amb paraules, en només dues corbes ja t’has fet a la moto. Sents que tot està al seu lloc i res d’aquella moto no podria ser d’una altra manera. La posició dels rellotges i els retrovisors és perfecta, i la ergonomia molt aconseguida, els braços completament recollits no molesten a les cames ni es fa incòmoda.

A nivell general la Hayabusa ens demanarà fer una traçada fina. La reacció a l’accelerador respon perfectament al que se li demani, des de delicades acceleracions en corbes tancades a tota la empenta que se li pugui demanar en un circuit. A nivell de curiositat, en tota la prova amb prou feines vaig passar de accionar l’accelerador més d’un quart, i ja impressiona la resposta.

M’ha semblat especialment destacable la frenada de la Suzuki Hayabusa, alhora dosificable com potent. Si s’acciones amb tacte et dona una frenada suau i molt controlable, amb recorregut a la maneta, però alhora és capaç de parar la moto sense esforç.

De ruta

Tot i que aquesta moto no és una rutera, es poden fer tirades llargues. On trobarem el principal impediment és en capacitat de portar equipatge.

No podem posar-li una bossa sobre dipòsit perquè damunt el dipòsit és un anem nosaltres, i està prohibit tan sols plantejar-se posar-li alforges laterals. Aixi doncs per anar de ruta amb ella necessitaríem dur-ho tot en una motxilla o bé anar amb algú més que tingui espai pel nostre equipatge.

Conclusions

Conduir la Suzuki Hayabusa és sentir-se el puto amo. No és la potència, no és el so, no és que la moto sigui imponent, no és la confiança que dona, és quelcom més que totes les seves parts. No és un moto per tot ni per tothom, però en el seu terreny és increïble. La Hayabusa és un mite, i amb aquesta edició torna a demostrar-nos perquè.

Per més informació visita la pàgina web de Suzuki o posa’t en contacte amb el Concessionari oficial Motos Carbó de Castelldefels.

Galeria d’imatges

Related posts

Leave a Comment