Prova Kawasaki Ninja 1000 SX (2020)

Kawasaki té una gamma molt prolífica de models, des de les la línia Z, la exhibició tecnológica de la Z H2 que vàrem poder provar fa uns mesos, models trail i neo-clàssics, i la moto d’aquest reportatge. Gràcies al concessionari oficial Motos Carbó de Castelldefels hem pogut fer aquesta prova de la Kawasaki Ninja 1000 SX.

[td_block_title title_tag=”h4″ custom_title=”Article relacionat” content_align_horizontal=”content-horiz-left”][td_flex_block_5 art_title_pos=”bottom” info_pos=”bottom” art_excerpt_pos=”bottom” art_audio_pos=”bottom” modules_category=”image” btn_pos=”bottom” hide_audio=”yes” limit=”1″ all_modules_space=”0″ show_btn=”none” post_ids=”1124″]

Disseny

Aqusta moto és molt atractiva, el carenat és esmolat i amb un cert refinament, per exemple intergrant-hi els intermitents i les esperes per les maletes laterals (ja entrarem en més detall després). Una de les coses que més em va sorprendre i em va agradar és que quan t’hi puges sents que és una moto gran. El manillar és ample, el dipòsit és voluminós i els rellotges (de fet, la pantalla) i la cúpula estan posicionats davant nostre i no a sota com passa per exemple en una naked.

Només pujar-m’hi vaig notar que aquesta moto és una excel·lent rutera. Amb la Kawasaki Ninja 1000 SX d’aquesta prova els de Akashi ens donen per fi una rutera amb tot el que se li pot demanar. I és que tret de algunes excepcions, les esport turisme han estat abandonades en favor de les trail, que insistentment ens vénen com la nova rutera. Per sort encara tenim aquest model.

Ergonomia

La moto és còmoda. entre les cames se sent voluminosa, però no incòmoda, i la resta del cos está en una posició molt relaxada. Els semimanillars són molt oberts (perfectament podria tractar-se d’un manillar d’una única peça) i això fa que les mans no es trobin en una posició forçada com passava a les primeres versions del model.

Equipament

L’equipament va ser un del punts que més va destacar d’aquesta prova de la Kawasaki Ninja 1000 SX. Pel que fa a la elentrònica del motor trobem el que és habitual en aquesta gamma de motos. ABS, control de tracció regulable en 3 nivells i desconnectable, IMU i dos mapes de motor. De forma predeterminada això es presenta en 3 posicions: el mode Sport ens ofereix el control de tracció més laxe i tota la potència, el mode Street ja introduieix el control de tracció un punt més intrusiu però manté la potència del motor, i el mode Rain que no permet cap lliscament de la roda i ademés redueix un 40% la potència. Ademés podem crear un mode personalitzat amb el nivell de control de tracció i mapa de potència que vulguem.

Per altra banda aquesta moto també ens ofereix un canvi semiautomàtic tant de pujada com de baixada, i control de velocitat de creuer.

Però sense sortir de la electrònica, Kawasaki ens ofereix tot un catàleg de funcions que podríem anomenat accessories. No afecten a cóm funciona la moto, però sincerament crec que haurien de ser l’estàndar per les motos actuals.

I així ens trobem la pantalla TFT a color amb dos modes de visualització, que si bé sembla petita a primer cop d’ull, veiem que mostra perfectament tota la informació que necessitem. Fins i tot alguna accessòria com la pressió sobre el frè, el gas que sestà donant, la posició del centre de gravetat de la moto o cóm està d’inclinada. Personalment crec que aquesta darrera pot ser perillosa, ja que desperta el costat macarra i més d’un estarà temptat de mirar a la pantalla cóm ha inclinat la moto enlloc de mirar la corba. He de dir, per això, que la pinya esquerra concentra tots els controls sobre les diferents opcions i pot semblar una mica massa atapeïda.

Però la electrònica no acaba aquí. Kawasaki ofereix la app Rideology, a través de la qual podem vincular la moto al nostre telèfon a través de la connexió Bluetooth, enregistrar les nostres sortides i veure’n tota la telemetria: com accelerem, frenem, la marxa engranada, revolucions, velocitat… però curiosament no mostra la inclinació de la moto.

En marxa!

Com totes les motos de la marca, la Kawasaki Ninja 1000 SX té un motor molt fi, amb un so molt elèctric. No és brusc en cap moment i té una frenada molt potent, amb poc recorregut a la maneta.

En ciutat

Aquesta moto per dimensions és gran per un ús urbà, afectant la maniobrabilitat en parat. El seu motor es comporta molt bé a baixes revolucions, de manera que no tindrem cap problema en aquest aspecte.

En carretera

Aquesta moto és una esport turisme amb totes les lletres, no és tan àgil en carreteres revirades com altres opcions més esport, però tampoc és mandrosa. Es pot rectificar sense problema dins la corba si cal però exigeix una traçada ben feta si la volem aprofitar del tot.

El canvi semiautomàtic funciona molt bé en les reduccions, gairebé no es nota que no estem fent servir l’embragatge. Quan pugem de marxa (sobretot a baixes revolucions) es nota que la nova marxa entra sense embragatge i per tant el canvi se sent un xic brusc al sentir-se aquesta empenta quan entra la nova marxa.

La frenada és espectacular. Si no estem acostumats és possible que en les primeres corbes frenem massa fort. Però un cop et fas al tacte s’ha de dir que funciona de meravella.

Si anem amb paquet, és molt probable que els peus d’aquest ens molestin quan volguem entrar a la corba. Crec que la estribera posterior s’hauria d’haver retrassat o alçat una mica per evitar que la punta dels peus de d’acompanyant ens molestin. Per la resta la moto és fàcil de maniobrar i se sent segura dins la corba.

De ruta

En aquest apartat la moto és senzillament excel·lent. Amb unes bones capacitats en carreteres revirades ens permet sortir de cap de setmana o per fer una ruta molt més llarga sense que ni l’equipatge ni les hores se’ns facin pesades.

Aquesta moto és una SX, i això vol dir que els nois de Kawasaki l’han preparat per fer rutes. Per tant té de sèrie les esperes per afegir-hi les maletes sense necessitat de cap eina. De la mateixa manera la cúpula és ajustable en 4 posicions també sense necessitat d’eines. De la mateixa manera els accessoris oficials ens ofereixen unes cúpules tintades i la possibilitat de afegir-hi una maleta posterior, perdent les laterals. Sortosament Shad sí té aquest sistema per afegir la Top-Case sense haver de sacrificar las maletes laterals.

I el passatger?

Les Kawasaki sempre han estat unes motos complicades pel passatger… fins ara. En la Kawasaki Ninja 1000 SX tant la posició com el seient del passatger són molt còmodes. Llàstima que la estribera sigui tan propera a la del conductor, com ja dèiem a l’apartat en carretera.

Conclusions

Per als que cerquen una esport turisme de veritat, aquesta és una gran opció a tenir en compte. Molt cómoda, tecnològicament molt avançada i amb el punt mig entreles grans ruteres més pesades i les motos més juganeres. Si vols una moto per fer rutes llargues, amb la que et puguis divertir i que no sigui una trail, mira’t la Kawasaki Ninja 1000 SX d’aquesta prova.

Imatges de la Kawasaki Ninja 1000 SX

Mes informació

Per obtenir més informació sobre la Kawasaki Ninja 1000 SX, preu, color, fitxa tècnica i complements podeu visitar la pàgina web de Kawasaki.

Related posts

Leave a Comment