Prova Kawasaki Z H2 (2020)

No fa gaire vàrem poder veure i presentar-vos la Kawasaki Z H2, una naked de 1000cc i sobrealimentada. Gràcies al concessionari oficial Motos Carbó de Castelldefels hem pogut tenir accés a una de les dues úniques unitats de proves existents de la Kawasaki Z H2, i aquestes en són les nostres impressions.

[td_block_title title_tag=”h4″ custom_title=”Article relacionat” content_align_horizontal=”content-horiz-left”][td_flex_block_5 art_title_pos=”bottom” info_pos=”bottom” art_excerpt_pos=”bottom” art_audio_pos=”bottom” modules_category=”image” btn_pos=”bottom” hide_audio=”yes” limit=”1″ all_modules_space=”0″ show_btn=”none” post_ids=”835″]

Disseny

Kawasaki té una característica que alhora és bona i dolenta. Una imatge de marca molt forta. Això és bo perquè fa molt reconeixible qualsevol dels seus models, però alhora sol ser un impediment perquè qualsevol d’aquests tingui personalitat pròpia. Afortunadament la Z H2 ha aconseguit un disseny que conserva la imatge de Kawasaki alhora que manté algunes característiques distintives de la H2, donant-li personalitat i fent-la única en el seu catàleg.

La moto es veu molt musculosa i agressiva, amb un fontal asimètric en el qual destaca l’entrada d’aire per al compresor que caracteritza aquest motor. No hi falten detalls com la il·luminació LED o una pantalla TFT a color.

Ergonomia

La posició de conducció en aquesta moto és sorprenentment còmoda. El manillar és ample i el seient sembla estar més baix del que ens indica la fitxa tècnica. També sembla que el seient estigui lleugerament endarrerit, potser pels grans volums que té la moto al seu fontal, que reforça la sensació de moto potent. Això fa que ens sentim integrats a la moto i no a sobre d’ella.

El seient del passatger se situa lleugerament més elevat que el del conductor, de manera que no dificulta la conducció.

I el paquet?

La posició de l’acompanyant no és incòmoda, les cames estan recollides i les estriberes un pel retrassades, però el tapissat del seient és molt dur (una característica comuna en totes les Kawasaki) i la seva forma angulosa fa que es clavi a l’entrecuix. En aquest cas es pot fer servir el seient Ergo Fit, que té l’encoixinat amb més gruix i és de formes més planes.

Equipament

Pel que fa a tecnologia, en aquesta prova de la Kawasaki Z H2 no hi hem trobat a faltar res. Disposem de l’ABS obligatori, embragatge hidràulic i anti rebot, canvi semi automàtic, control de tracció i de creuer i dos modes de motor. Les suspensions tant frontal com posterior són completament regulables

S’ha d’agraitr que a la Kawasaki Z H2 tota aquesta tecnologia es presenta senzilla de cara a l’usuari. Per exemple, tenim 3 modes de motor: Sport, Road i Rain. El primer correspon al motor amb tota la seva potència i el control de tracció activat en el seu mode més permissiu. El segon cas també ens entregfa tota la potència però amb el control de tracció més restrictiu. El darrer ens redueix la entrega de potència en un 40% i introdueix en control de tracció en el seu mode més restrictiu. Si es vol es pot crear un mode personalitzat, però de sortida se’ns ofereixen unes opcions molt clares i senzilles per què ens centrem en gaudir de la moto.

La instrumentació és a través d’una pantalla TFT a color, que si bé sembla petita, mostra tota la informació d’una forma molt clara i fàcil de llegir amb qualsevol llum. També val la pena comentar que aquesta moto ens permet, gràcies a la app Rideology, descarregar dades al nostre telèfon sobre la moto.

En marxa!

Quan arranquem el motor ens sorprèn el so del motor, ronc, però ademés sentirem el so de la turbina que sobrealimenta el motor, característica que fa aquesta moto única.

El primer cop que et mous és inevitable fer-ho amb un respecte als 200 CV que promet aquesta moto. Després d’una estona veiem que sempre que tinguem seny aquesta potència és dosificable i gens brusca.

En ciutat

Lògicament aquesta no és una moto urbana. Es defèn sense problemes, però estem parlant d’una moto llarga i voluminosa per ser del segment naked, més pensada per trajectes llargs.

En carretera

Aquí és on a la nostra prova la Kawasaki Z H2 es troba més còmoda, sobretot en carreteres més ràpides i ben traçades. Aquesta moto demana dibuixar bé les corbes per poder aprofitar-la al màxim. Un cop hem entrat la moto en una corba, aquesta se sent sobre rails, amb molt aplom i seguretat.

El motor és sens dubte la joia de la corona d’aquesta moto. Des de molt baixes revolucions té empenta i es fi en tot moment, aportant unes xifres de potència i parell motor que son perfectament comparables amb una moto esportiva. 

El canvi semi automàtic (accionem el pedal sense necessitat de prémer l’embragatge) funciona bé sempre que estiguem per sobre de les 4000 voltes, a menys revolucions podem notar-lo un xic brusc.

En carreteres més lentes i revirades és l’únic moment en que podem notar el pes de la moto, i hem de tenir compte de no entrar passats de marxa en una corba. Fins i tot sense donar gas el motor empeny.

De ruta

Pel que fa a la ergonomia i comoditat, la Z H2 és capaç de fer rutes llargues sense que se’ns faci pesat. Fins i tot ens ha sembla més còmoda que algunes motos teòricament ruteres. En canvi, no hi ha cap opció per afegir-li capacitat de càrrega. Només la bossa sobre dipòsit oficial que ofereix Kawasaki o les diferents opcions que podem trobar al nostre article sobre aquest tipus d’equipatge. Actualment no hi ha possibilitat d’afegir-hi maletes, cosa que es una llàstima.

Pel que fa a la protecció aerodinàmica, com totes les naked, aquesta és escassa. Kawasaki ofereix com a accessori original una cúpula transparent de petites dimensions que es a hores d’ara la única opció per millorar aquest aspecte.

[td_block_title title_tag=”h4″ custom_title=”Article relacionat” content_align_horizontal=”content-horiz-left”][td_flex_block_5 art_title_pos=”bottom” info_pos=”bottom” art_excerpt_pos=”bottom” art_audio_pos=”bottom” modules_category=”image” btn_pos=”bottom” hide_audio=”yes” limit=”1″ all_modules_space=”0″ show_btn=”none” post_ids=”1006″]

Conclusions

La H2 representa la punta de llança de Kawasaki pel que fa a tecnologia, i la Z H2 és la versió més accessible pel que fa a comoditat i el preu, amb un disseny molt lograt i unes prestacions exclusives.

El més destacable sens dubte, és que Kawasaki ha aconseguit fer una moto fàcil de portar i capaç de donar-nos unes prestacions de vertígen. D’aquesta manera s’aconsegueix que es pugui gaudir des del primer moment.

Imatges de la Kawasaki Z H2

Mes informació

Podeu trobar més informació sobre la Kawasaki Z H2, preu, colors, i fita tècnica a la pàgina oficial de la Z H2 a la web de Kawasaki.

Related posts

Leave a Comment