El casc és l’element més important de seguretat passiva de qualsevol motorista. És el que amb més facilitat ens pot salvar la vida. Per això tots han de complir amb la normativa ECE 22.05 (que aviat serà substituïda per la ECE 22.06), que data del 2002 i que detalla característiques mínimes de tots els elements dels cascs, i els tests que es duen a terme per demostrar-les. Però només és un mínim que han de complir els cascs. Per això el 2013 el govern britànic va crear el Test SHARP, que mesura i qualifica el comportament davant d’impacte dels cascs.
El Test SHARP ens diu en una valoració entre 1 i 5 estrelles la seguretat que ens aporta cada casc. Com ho fa? El que marca la qualificació és la mesura de l’acceleració màxima que sofriria el cervell en els tests d’impacte.
Les lliçons del COST 327
L’any 2001 es va publicar l’informe COST 327 que estudia de forma molt detallada els accidents en moto, les seves característiques, i relació amb la gravetat i mortalitat dels accidents en moto. És l’estudi més detallat i profund realitzat fins ara al respecte.
En aquest estudi es mostren dades tan significatives com que la templa és l’espai més vulnerable del cap davant un accident. També indica que un increment del 30% en l’absorció d’impactes del casc reduiria en un 50% les morts. En aquest document es relaciona l’acceleració màxima que sofreix el cervell en un accident amb la gravetat de les lesions provocades.
La classificació del Test SHARP
L’avantatge del Test SHARP és que quantifica els diferents models explicant com funcionen a cada zona. Cada model (7 unitats) és impactat 32 vegades en total, de les quals es recullen les dades. Aquests tests corresponen a 30 impactes directes i dos oblics, que també medeixen la fricció que provoca el casc en el terreny, que es convertiria en una torsió al nostre coll.
Segons la acceleració màxima que pateix el cervell es classifiquen els resultats en 6 categories, que es mostraran en colors, que van del verd en el millor resultat al negre en el pitjor. Aquests es mostren en un gràfic que ens indica el comportament del casc en les diferents zones, ademés de la puntuació. Addicionalment, per què un casc obtingui les 5 estrelles no pot tenir cap resultat inferior al nivell groc (el segon més alt). D’aquesta manera que un casc que fos excel·lent en general però amb un punt feble notori no podria obtenir aquesta qualificació. Podeu informar-vos més sobre la metodologia i càlcul en aquest enllaç.
En el cas dels cascs modulars, que ells anomenen System, afegeixen una altra dada molt important. Veurem al costat de la classificació el percentatge de vegades que el casc es va mantenir com a casc integral. No oblidem que la majoria de cascs d’aquest tipus només estan homologats com a integrals.
Per acabar la classificació, el Test SHARP també ens enumera varies dades del model que estiguem consultant. Podem veure el pes, material, tipus de tanca i altres característiques. D’aquesta manera podem tenir una visió general del model.
Quin és el millor casc?
Hi ha molts aspectes que fan un casc bo o dolent. El Test SHARP només mesura la seguretat. No té en compte altres aspectes com el pes, la visibilitat, el soroll o la comoditat o el preu d’un casc. Aquests darrers son elements que contribueixen a fer que el casc com a conjunt sigui una bona elecció per nosaltres.
Molts fabricants ja exposen la valoració del casc amb una etiqueta, però si visitem la pàgina de SHARP podrem veure si el model que volem consultar té valoració, i decidir amb més coneixement.
Per acabar deixem aquest vídeo en que expliquen ràpidament tot el procés relacionat amb la qualificació SHARP dels cascs.
