França és un destí magnífic per anar en moto, just a l’altra banda dels Pirineus hi ha tot un món que val la pena descobrir. Abans de fer-ho, però, és bo conèixer alguns detalls del nostre destí. Per això presentem aquesta Guia de França en Moto.
Abans de sortir
La legislació francesa exigeix que tinguem uns certs requisits per circular. Per una banda el casc i la jaqueta han de tenir unes superfícies reflectants mínimes i ademés hem de dur armilla reflectant a la moto en cas d’avaria. La primera part és relativament fàcil. Les jaquetes ja solen incorporar element reflectants, i tot i que en els cascs no sigui tan habitual, potser la nostra matrícula espanyola ens excusi davant d’algun gendarme, però la armilla l’hem de portar de totes totes.
Cobertura sanitàira
Per tenir cobertura sanitària a França necessitem la Targeta Sanitària Europea. Aquesta és gratuita i es pot sol·licitar a través del següent enllaç:
Conduir a França
Una de les coses més espectaculars de França és el tracte que hi ha als motoristes. Quan anem per una carretera i tenim un cotxe al davant, li faltarà temps per apartar-se i deixar-nos passar i facilitar-nos el camí, és una cosa que trobarem molt a faltar quan tornem. Els motoristes també són molt amables i oberts.
També és molt habitual que els conductors avisin quan hi ha policia, si aneu per la carretera i algú us fa llums, es tracta d’això.
Les carreteres franceses
No es pot fer una guia bàsica de França en moto sense explicar amb una mica de detall les seves carreteres. Hem de tenir clar és que el fet que una carretera sigui important no vol dir que hagi de ser bona.
Una de les primeres coses que descobrim quan anem a França és que les carreteres franceses són o bé molt bones, o bé molt dolentes. L’asfalt, quan és bo, és molt abrasiu, i això s’ha de tenir en compte de cara a la durabilitat dels pneumàtics. Jo personalment vaig haver de trobar d’urgència un lloc on canviar els pneumàtics perquè m’havien durat uns 1000 kilòmetres menys del que esperava.
L’altra cara de la moneda és un asfalt vell, que no inspira confiança, i en el pitjor dels casos, el gravillon. Odio el gravillon. Quan a França volen reparar una carretera el que fan és literalment cobrir-la de grava. D’aquesta manera el que semblava una carretera de sobte es comporta pitjor que algunes pistes. El pitjor, per això, és que quan ja se n’ha anat el gravillon, l’aspecte de la carretera no és diferent a quan en té. La única diferència és que no sents aquell soroll de les pedres al picar contra la moto, però encara que sàpiga que la carretera està bé, perquè no fa aquell soroll, no aconsegueixo anar tranquil.
Hi ha un altre element que ens pot complicar la ruta, i és que s’aprofiten les carreteres per passar-hi altres infraestructures. Es fa una rasa per passar-hi conduccions elèctriques, o de dades. Això fa que en un carril, just al mig del carril ens podem trobar una franja longitudinal que s’ha reasfaltat amb les vores cobertes amb quitrà, que és força relliscós. Això sempre passa al costat de la carretera que està tocant la muntanya, i si us ho trobeu, us acompanyarà durant força quilòmetres.
Els límits de velocitat
A França es respecten molt els límits de velocitat. A carretera dependrà de com és la via. És força habitual que les carreteres franceses canviïn de configuració. En una carretera amb un carril per cada sentit de marxa el límit de velocitat és el 80 km/h. Veurem que si tenim 2 carrils pel nostre sentit de marxa podrem anar a 90 km/h. En alguns casos es tractarà de dues plataformes separades, una per cada sentit de marxa i el límit serà de 100 km/h. En tots aquests canvis se’ns informa de la velocitat reglamentària. A autopista el límit és de 130 km/h.
A ciutat el límit son 50 km/h, però a les zones més cèntriques aquest es redueix a 30 km/h. En algunes poblacions veurem que hi ha unes franjes vermelles que creuen la carretera. Ens estan avisant que ens apropem a la zona de velocitat més restringida, que sovint és més elevada i tintada de vermell.
Els radars a França sempre són de color gris amb les arestes marcades amb ratlles grogues i negres. Normalment són unes caixes petites sobre un peu, però també n’hi ha en una configuració d’embut (gegant, per cert) amb la part prima mirant cap enrere, i en algun cas també en un màstil com el d’un fanal, i els veurem tant en carretera com en ciutat.
Moure’s per França
Creuar els Pirineus és entrar a un altre món sobretot pel que fa a horaris, preus i costums. Aquest és possiblement el punt més important d’aquesta guia bàsica de França en moto. Així doncs, veiem els bàsics per passar-hi uns dies sense defallir.
Comunicació bàsica
Per saludar no es fa servir un hola com aquí sinó que directament es fa servir el bon jour, bon soir o bonne nuit segons si és el matí, la tarda o la nit. Lògicament la despedida és au revoire. Per coses més complexes ja tenim Google, i com que França és de la Unió Europea no hem de pagar recàrrec per fer servir les dades.
Menjar i beure
El primer que ens xocarà són els seus horaris, ja que son força més matiners que nosaltres pràcticament en tot.
Per dinar la franja habitual és entre les 12 i la 1, podent allargar una mica més, però pensem que a aquestes hores ha ens la estem jugant. Per sopar no és recomanable anar més tard de les 8. Si estem en alguna zona turística podem tenir una mica més de marge, però cal tenir-ho en compte.
Menjar a França no és car. Un plat du jour pot sortir per uns 12€ aproximadament. Seria l’equivalent a un menú del dia, de vegades és un únic plat (s’assemblaria més a un plat combinat) i de vegades en son dos. La beguda és una altra cosa. A França és habitual que amb el menjar s’inclogui aigua no envasada, que demanarem dient de l’eau quan ens preguntin què volem per beure. Si volem alguna beguda, això sí encarirà força el compte.
Però un dia no és complert si no fem un cafè, així que és imprescindible saber demanar-ne. Tenim clar que un cafè sol és un cafè noire o un express, el cafè amb llet és un cafè au lait, i el tallat un noisette o un petit cafè au lait. Això sí, els cafès francesos no ténen res a veure amb els d’aquí, i són molt cars. Esteu avisats. Però un dia no és complert si no fem un cafè.
Si el plantejament de la ruta és més gitanolander, de comprar el menjar en un supermercat i menjar a l’habitació, s’ha de tenir en compte que els comerços solen tancar sobre les 6. Una dada curiosa és que hi ha molta oferta de menjar preparat pel que fa a sandvitxos i demés, però curiosament no vaig trobar les amanides preparades que són tan corrents a casa nostra.
La benzina
La benzina a França és cara, força més que aquí. Per aquest motiu val la pena aprofitar les benzineres dels supermercats com ara Intermarché, Carrefour, E Leclerc, etc, ja que és la més econòmica (dins del que és França) que ens podrem trobar. Val a dir que no tenim benzineres massa sovint, sobretot a les carreteres de muntanya, així que millor no escurar massa el dipòsit.
Dormir
Tenim força opcions per dormir a França. Per una banda hi ha força cadenes de hotels de carretera, que se situen als afores de les ciutats, amb aparcament i econòmics. Per exemple podem trobar els Première Classe, B&B, Fasthotel, Kyriad, etc.
Per altra banda els càmpings són una opció molt valorada, són força econòmics i amb moltes comoditats. Si us agrada aquest tipus de viatge tindreu molt on triar.
Per acabar
Com sempre l’important és gaudir de la ruta, França té molts destins interessants i que prou mereixen el nostre temps, i que esperem cobrir amb rutes també per terres franceses.
