De ben segur que tots hem sentit a parlar de les 365 corbes, la ruta en moto que uneix Tossa i Sant Feliu de Guíxols, però… per què deixar-ho en 365 quan en podem tenir moltes més? Algú s’atreveix a comptar-les?
Anar a la platja està bé, prendre el sol, potser una cerveseta, però hi ha un moment en què s’hi està millor, i més encara si parlem de la Costra Brava, i és a l’hivern. Per què? Perque és el moment ideal per gaudir de les seves carreteres. No hi ha gent, la seva situació fa que el Sol les mantigui seques i les seves espectaculars vistes no estan inundandes de banyistes. No perdem la ocasió, doncs, i gaudim de la costa.
Comencem!
El punt de trobada que proposem per aquesta ruta no és dels que més ens agraden (no hi ha un lloc on fer un cafè) però té un fàcil accés fins i tot si anem en sentit contrari i està a tocar de l’inici de la ruta. Es tracta de la Repsol que hi ha a la C-35 en direcció Girona abans d’arribar a Llagostera.
Des d’allà haurem d’agafar la primera sortida i dirigir-nos a través de la GI-681 cap a Tossa de Mar. Aquesta carretera és la única carretera ràpida de la ruta i per això no s’ha posat en els atributs d’aquesta. Com és la primera carretera que fem haurem d’anar amb compte amb la humitat que ens poguem trobar en alguns trams.
Tossa de Mar
Un cop a Tossa de Mar podem aprofitar per visitar-ne el casc antic i la zona del castell, francament recomanables. Ademés, tal i com ja déiem, ara és la millor època, ja que ens estalviem tots els turistes que ens hi trobariem a l’estiu.
Des d’aquí podem seguir la ruta en moto des de Tossa cap a Sant Feliu de Guíxols a través de les famoses 365 corbes. Travessarem una de les carreteres més famoses del país, molt revirada i amb unes vistes espectaculars, així com algun mirador on ens podem aturar per contemplar el paisatge o el pas de les demés motos.
Un cop a Sant Feliu haurem d’endinsar-nos i travessar Santa Cristina d’Aro per agafar la GIV-6613, que ens durà a través de Romanyà de la Selva fins Calonge.
Des de Calonge ja ens dirigirem directament a La Bisbal d’Empordà seguint la GI-660, que seguirà sumant corbes i més corbes al compte d’aquesta ruta.
Parada i Fonda
A La Bisbal és pràcticament obligat fer un esmorzar de forquilla a l’Hostal Nou. De fet és tradició quan acaba la festa major anar-hi a fer l’esmorzar de forquilla, de manera que nosaltres no en podem deixar passar l’ocasió.
Ja amb la panxa plena ens dirigim al darrer tram d’aquesta ruta, a través de la carretera de la Santa Pellaia, que ens conduirà a Cassà de la Selva, afegint la darrera ració de corbes d’aquesta ruta en moto que ens ha dut per Tossa, Sant Feliu, Calonge i La Bisbal.
Variants
Si venim des de la Costa Brava sempre podem començar directament per Tossa, a la qual accediríem des de Lloret o des de Sant Feliu de Guíxols. En aquest darrer cas proposem que la ruta es faci en sentit invers, és a dir Sant Feliu, Tossa, Llagostera, Cassà, La Bisbal, de manera que aprofitem el temps en que estem fent les 365 corbes per què s’hagi pogut assecar la humitat que ens podriem trobar a la resta de carreteres de la ruta.
