Un dels aspectes més subjectius i sobre els que més es parla són els pneumàtics de la moto, pel que provarem d’aclarir alguns conceptes al respecte.
Nomenclatura de un pneumàtic de moto
Tots els pneumàtics ens indiquen les seves característiques amb un codi com 190/55 ZR17 (73W). En aquest cas se’ns indica que es tracta d’un pneumàtic de 190 mil·límetres d’ample per 55 de perfil i que munta sobre una llanda de 17 polzades. Els següents codis no són tan evidents, però ens diuen l’Índex de Càrrega (73, equivalent a 365 kg) i la velocitat màxima (W, que voldir superior a 240 km/h) que suporten els pneumàtics. No és necessari conèixer les tables d’equivalència dels índex de càrrega i velocitat però sí és important que aquests mai siguin inferiors als indicats pel fabricant de la moto (els uqe duu de sèrie). És a dir ni el número ha de ser inferior, ni la lletra anterior a l’alfabet.
Per acabar hi ha una altra dada important a tenir en compte. Al perfil del pnumàtic també hi haurà un codi que comença per DOT i acabarà en 4 xifres. Aquestes darreres 4 xifres corresponen a la data de fabricació del pneumàtic. Per exemple l’acabament 1319 voldir que es va fabricar la setmana 13 de l’any 19.
Si bé cada moto està homologada amb una mida de pneumàtic en concret, es permet que aquesta pugui variar fins en un 3% sobre la homologada. Això és útil sobretot en vehicles antics les mides dels quals hagin pogut deixar de fabricar-se, o per el qui prefereixen fer servir pneumàtics de diferent mesura.
Es pot comprovar fàcilment si un pneumàtic pot o no muntar-se en una moto a través per exemple d’aquesta pàgina de applus ITV.
La duresa del pneumàtic. Adherència, durada i compostos.
En el món de la moto, gairebé tot consisteix en trobar un punt d’equilibri entre diferents conceptes contraposats. Aquest és el cas de l’adherència, la durara i el preu dels pneumàtics.
Simplificant-ho molt, amb més adherència tingui un pneumàtic (més tou sigui) més ràpidament es gastarà i per tant menys ens durarà. Per tant amb més dur sigui més vida útil tindrà, però no li podrem exigir tanta adherència, sobretot en condicions adverses com circulant en mullat o amb fred.
Per compaginar aquestes dues característiques contraposades ens trobarem els pneumàtics de moto amb gomes de dos compostos. En aquests casos tindrem una zona central amb un comport més dur mentre que als laterals s’aplica un compost més tou. Això ens donarà una major durada quan rodem en recta, coincidint amb trams d’autovia o els trajectes habituals a la feina per exemple, moments en que el pneumàtic es troba menys sol·licitat. En canvi als laterals els li donarà una major adherència i desgast.
Dependrà molt de lus que li donem a la moto i del nostre tipus de conducció quina classe de pneumàtic ens convé més utilitzar. Comercialment els més tous es coneixen com Sport, els més durs com Touring i la gamma intermitja com Sport Touring.
Manteniment dels pneumàtics
El pneumàtic és una part de la moto que exigeix poc manteniment. Només comprovar que la pressió de l’aire ha de ser la que ens indica el fabricant de la moto. En molts casos aquesta varia si fem servir la moto sols, acompanyats o amb maletes, pel que haurem d’ajustar-la segons el cas.
Si la moto ha d’estar parada durant un llarg període de temps el més recomanable és fer servir el cavallet central si en disposem per evitar que els pneumàtics carreguin tant de pes. D’aquesta manera també el pneumàtic davanter passa a suportan molta menys càrrega que fent servir la pota de cabra. Si no és possible el millor és anar movent la moto cada cert temps per evitar que no sigui sempre la mateixa zona la que entri en càrrega i i acabi traduïnt-se en una deformació permanent del pneumàtic.
Passa el mateix si tenim pneumàtics sense muntar, com passa amb els que són aficionats a realitzar tandes als circuits. Han de guardar-se a poder ser horitzontalment i en tot cas s’ha de anar variant la posició (o la cara sobre la qual reposen) per evitar deformacions.
Quan canviar els pneumàtics de moto?
El més evident és comprovar els avisadors. Aquests són unes protuberàncies que estan a l’interior d’alguns solcs principals del pneumàtic. La seva funció és molt simple: en el moment que l’avisador arriba a la superfície del penumàtic vol dir que aquest s’ha de canviar. L’avisador ens indica que el solc ja ha arribat a la profunditat mínima (1’6 mil·límetres). És habitual que aquests es mostrin abans en una zona del pneumàtic que a la resta. Per això només amb que apareguin en un lloc ja és necessari canviar el pneumàtic.
Hi ha un segon motiu per canviar els pneumàtics, i és que aquests es vagin cristal·litzant. Tots els pneumàtics perden propietats amb el temps i la goma es va cristal·litzant i perdent el·lasticitat i per tant adherència. Per aquest motiu quan els comprem vénen amb una capa de parafina que els protegeix. En la vida útil normal d’un pneumàtic aquest no té temps de cristal·litzar-se, però sí es quelcom que s’ha de comprovar si volem fer servir uns pneumàtics que ja diguin molt de temps en ús.
